la Ribagorçala Lliterael Baix Cincael Matarranya

Feu click ací per ampliar el mapa

La Franja de Ponent

El Matarranya
Extensió: 1.646 km2
Població: 15.825 h [1996]

Imatges del Matarranya

Al sud-oest de la Franja, Aiguaviva

El parlar d’Aiguaviva

La història

La cuina

La Ribagorça El Baix Cinca La Llitera

Jóvens del Matarranya

Lo català a la Franja



Vall-de-roures

Aiguaviva de Bergantes
Arenys de Lledó
Bellmunt de Mesquí

Beseit
Calaceit
La Canyada de Beric

La Codonyera

Fondespatla

Fórnols de Matarranya

Faió
Favara de Matarranya

La Freixneda

La Ginebrosa
Lledó d’Algars

Maella

Massalió

Mont-roig de Tastavins
Nonasp

Pena-roja

La Portellada

Queretes

Ràfels

La Sorollera

La Torre del Comte

La Torre de Vilella
Torredarques
La Vall del Tormo
Valljunquera

Institució Cultural de la Franja de Ponent



Associació Cultural del Matarranya

Recull d’Imatges
Arenys de Lledó (1)
Arenys de Lledó (2)
Beseit
Calaceit (1)
Calaceit (2)
Fórnols de Matarranya
la Freixneda
Fondespatla
Lledó d’Algars
Massalió
Montroig
Pena-roja
la Portellada
Queretes
Ràfels
Torredarques
la Torre del Comte
la Vall del Tormo
Vallderoures (1)
Valljunquera

Som i serem del Matarranya!

La comarca del Matarranya limita al NE amb el Baix Cinca i per un bocí amb la Ribera d’Ebre, a l’E amb  la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, al S el Baix Maestrat i els Ports, a l’W i al N amb terres castellanòfones de l’Aragó. És constituïda per 29 municipis. El cap de comarca és Vall-de-roures.

Al Matarranya es distingeixen dos paisatges distints: el de la Serralada Prelitoral i el de la Depressió de l’Ebre. La Serralada Prelitoral, ocupa el sector SE de la comarca, i pel S enllaça amb els ports de Morella. L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat (la Tinença de Benifassà) i que culminen, a 1.396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria. Se’n desprenen la serra de Cirerals (925 m alt) i la seua prolongació, la serra de Ginebrosa (888 m). Una flexió-falla posa en contacte la serralada mesozoica amb la Depressió de l’Ebre, que s’inicia a llevant. El paisatge de la Depressió, que davalla escalonadament de 700-800 m a 350-450 forma les graderies d’una plataforma estructural on s’ha encaixat la xarxa hidrogràfica. Els col·lectors de la comarca són dos afluents de l’Ebre: el Guadalop, a l’W i el Matarranya, al centre, que ha donat nom a la comarca. El clima és mediterrani, amb tendència continental, amb mostres clares d’aridesa al NE.

La història

El poblament prehistòric al Matarranya es documenta sobretot a través de les pintures rupestres, com les dels Secans de Massalió i del barranc de Calapatar, a Queretes, i de jaciments de sílex de superfície. Però és conegut sobretot durant la primera edat del ferro, amb poblats que cap al segle V aC es van transformar en ibèrics, l’exemple més destacat dels quals és el de Sant Antoni de Calaceit.

Amb la romanització el primitiu poblament ibèric de Matarranya es va convertir en una zona d’hàbitat agrícola dispers de la Tarraconense. La islamització va ser un fenomen profund. La comarca va pertànyer a la taifa de Tortosa. La definitiva ocupació cristiana va ser obra de la casa comtal catalana, després de la unió dinàstica catalanoaragonesa. Alfons I el Cast va prendre la vall de Roures (1169). La comarca es va sotmetre per capitulació, i hi va subsistir una part de la població musulmana; va ser repoblada per francs i, sobretot, per catalans de Lleida, però la jurisdicció senyorial va ser adjudicada al bisbat de Saragossa el 1175 (Vall-de-roures, Beseit, Fondespatla i Mesquí), i a l’orde de Calatrava el 1180 (Maella, Calaceit, la Freixneda, Queretes, la Portellada, Pena-roja de Tastavins, Mont-roig, Nonasp i Favara), sota el fur d’Aragó, i es va utilitzar la moneda jaquesa. El Matarranya va restar dins els límits aragonesos en el testament reial del 1248. De tota manera, hi va haver vacil·lacions sobre el límit de la frontera catalanoaragonesa; en són prova  adjudicacions duplicades de Calaceit, Arenys i Lledó a la casa de Cambrils (1151), de Mont-roig a l’arquebisbat de Tarragona (1185) i el fet que Horta de Sant Joan, Paüls dels Ports, Batea i Algars de primer rebessin el fur d’Aragó i, per pressió dels templers i els hospitalers, fossin cedits a aquests ordes i poblats segons costum de Lleida. L’organització administrativa eclesiàstica del territori va comportar lluites entre les aspiracions del bisbat de Tortosa i les del de Saragossa, fins a la concòrdia del 1210, per la qual la frontera eclesiàstica de Tortosa, situada des del 1152 al Matarranya, va restar fixada al riu d’Algars, i en compensació es van reconèixer a Tortosa les parròquies de Queretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit riu d’Algars).

El predomini del règim senyorial va fer que les revoltes catalanes dels segles XV i XVII incidissin en la població camperola de la comarca. Gent de l’alt Matarranya van repoblar les zones del Baix Ebre afectades per l’expulsió dels moriscos (1609). L’establiment de l’orde de la Trapa, el 1796, a la comarca va comportar la introducció de millores tècniques i de nous conreus. Fins el 1833 el Matarranya va formar part del partit o corregiment d’Alcanyís; amb la divisió provincial d’aquest any va ser inclosa a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que va ser atribuït al de Castellot, tots els altres llocs van dependre del partit judicial d’Alcanyís). Al segle XIX s’hi va desenvolupar una important indústria casolana de teixit de llana, lli i cànem i van ser notables la producció de seda i d’espardenyes i l’explotació de pedreres i de la mina de carbó de Bellmunt (des del 1841).

De base fonamentalment agrària, el Matarranya es va significar, al segle XIX, per la seua adhesió al carlisme. Durant el primer terç del segle XX els camperols del Matarranya es van inclinar per les idees llibertàries; durant la guerra d’Espanya de 1936-39 la CNT va predominar a la comarca, i a la majoria de les localitats va ser implantat el règim col·lectivista, que va perdurar fins a l’ocupació per les tropes de Franco el 1938.

L’any 2003 el govern de l’Aragó posa en pràctica la nova divisió comarcal aprovada en l’anterior legislatura i comença a instal·lar els nous senyals de divisió comarcal, que divideix la comarca catalanoparlant del Matarranya. La nova divisió no respecta els criteris lingüístics, i barreja poblacions catalanoparlants i castellanoparlants.