la Ribagorçala Lliterael Baix Cincael Matarranya

 

 

La Franja de Ponent

La Ribagorça
Extensió: 1.847 km2
Població: 6.916 h [1996]

Imatges de la Ribagorça

A l’extrem nord-oest, Benasc
Proposta de salvació del benasquès

Previsió meteorològica per a Benasc

El comtat de la Ribagorça

El parlar de la Ribagorça
El parlar benasquès

La Llitera El Baix Cinca El Matarranya









Benavarri

Areny de Noguera
Benasc
Beranui
Bissaürri
Bonansa
Castigaleu
Castilló de Sos
Estopanyà
Gia
Güel
Lasquarri
Llaguarres
Monesma i Queixigar
Montanui
Les Paüls
La Pobla de Roda
El Pont de Montanyana
Saünc
Sessué
Sopeira
Tolba
Torre de la Ribera
Torres del Bisbe
La Vall de Lierp
Viacamp i Lliterà
Vilanova d’Éssera

L'Aneto, el cim més alt del nostre país


Institució Cultural de la Franja de Ponent

Centre d'Estudis Ribagorçans


La capital històrica de la Ribagorça és la vila de Benavarri. Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis: Torres del Bisbe i Jusseu i Güel (actualment annexats a Graus), i Llaguarres (ara pertanyent a Capella). Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, quan va desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar (nuclis de Vacamorta i Espluga).

Actualment, la Ribagorça es troba íntegrament sota l’administració aragonesa. Geogràficament comprèn el sector ponentí dels Pirineus catalans, entre la zona axial (N) i les Serres Exteriors (S). Les Serres Interiors tallen les principals conques fluvials de la comarca (l’Éssera, l’Isàvena i la Noguera Ribagorçana), i divideixen la Ribagorça en dues subcomarques: l’Alta Ribagorça Occidental, centrada a Castilló de Sos, i la Baixa Ribagorça, amb cap a Benavarri. L’Alta Ribagorça Occidental s’articula en tres valls principals: la vall de Barravés (al sector W) i la vall de Castanesa, pertanyents a la conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Benasc, íntegrament a la conca de l’Éssera. Tancada entre muntanyes (entre les quals destaca el massís de la Maladeta, amb el Pic d’Aneto, 3 404 m), aquesta subcomarca presenta nombroses afinitats tant econòmiques com històriques i socials amb la comarca administrativament catalana de l’Alta Ribagorça, de la qual només resta separada per la Noguera Ribagorçana. La Baixa Ribagorça és situada a la depressió mitjana dels Prepirineus, entre les Serres Interiors i les Exteriors. Comprèn la conca mitjana de l’Isàvena, la vall del Riu Guart i el sector W de la Noguera Ribagorçana. L’extrema accidentalitat de tota la comarca fa que hi hagi una gran varietat climàtica. Al N hi ha un predomini dels climes d’alta muntanya caracteritzats per hiverns freds i llargs amb nevades freqüents i abundoses. Per contra, als sectors més meridionals, marcats per climes mediterranis de transició, l’aridesa pot arribar a ser extrema. La vegetació reflecteix aquesta diversitat climàtica i comprèn des dels boscos i prats alpins de les altes muntanyes als alzinars propis de la Baixa Ribagorça (en bona part substituïts per pins).

L’evolució comarcal, econòmicament molt depressiva, s’ha vist afectada especialment, per la manca de nuclis aglutinadors, pel despoblament accelerat i pel predomini d’un sector primari amb escasses perspectives. La conjunció d’aquests factors ha fet de la Ribagorça una comarca poc cohesionada internament i amb una dinàmica econòmica molt negativa. El 51 % de la població es dedica al sector primari amb considerables diferències segons els indrets. A la Baixa Ribagorça predomina el conreu de la terra (especialment cereals) que tendeix a combinar-se amb la ramaderia (oví i porcí), mentre que a l’Alta Ribagorça el sector primari es basa en la ramaderia (oví i boví) i els conreus es redueixen als farratges. La indústria (9 % dels actius) és gairebé inexistent a la comarca. Les iniciatives són molt aïllades i només té una certa força l’aprofitament hidroelèctric, concentrat a les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera. Pel que fa al sector terciari, només cal esmentar el creixement turístic de la vall de Benasc, fet a partir de la dècada de 1970. La major part dels treballadors del sector (32%) es concentren a Benasc. La construcció, impulsada periòdicament pel turisme benasquès o per les construccions hidràuliques, ocupava el 1991 el 8% dels actius. Les activitats comercials són escasses. Dins de la comarca, només Benasc, Castilló de Sos i Benavarri tenen un cert pes, que queda molt apagat per la notable influència del Pont de Suert i Graus.

Les vies de comunicació principals són la N-340, de Tortosa a França, que segueix el curs de la Noguera Ribagorçana, i la que va de Castilló de Sos a Graus, seguint el curs de l’Éssera.

La despoblació ha estat constant a la comarca. El 1991 hi havia un total de 6 473 h, dada que contrasta amb els 17 501 h censats el 1930. Els períodes més greus de despoblament s’han esdevingut d’ençà 1965, acabades les grans construccions hidràuliques, i han originat una població molt envellida. Els nuclis més poblats són Benasc i Benavarri. Tots dos superen el miler d’habitants però la seua evolució és ben dispar. Benavarri perd població de forma accelerada, mentre que Benasc és l’únic municipi de tota la comarca que manté, gràcies al turisme, un cert creixement. 

La Ribagorça va ser poblada originàriament per població bascoide, que va conservar la seua personalitat, i en una bona part la seua llengua, durant el primer mil·lenni de l’era cristiana; va ser també de lenta cristianització a causa de l’aïllament respecte als territoris veïns. Després de l’ocupació del territori pels sarraïns, els comtes de Tolosa, com una iniciativa particular, van conquerir la part septentrional del país juntament amb les altes valls pallareses al principi del segle IX i van crear així el comtat de Ribagorça.

El límit occidental de la Baixa Ribagorça és l’actual límit lingüístic entre el català i l’espanyol. El 2002 el govern d’Aragó va aprovar una nova divisió comarcal que, amb el nom de Ribagorça, agrupava els municipis de la Ribagorça i de la Baixa Ribagorça, a més d’alguns municipis aragonesos hispanòfons.


La web de Sopeira