Refranyer de Ponent

Cabra

• La cabra per la seua culpa té la cua curta
• La cabra pels seus pensaments té la barba davall les dents
• La craba pels seus pecats té los ginolls pelats [o foradats]

Cagar

• Caga més un bou que cent engrinetes
• Lo colom minja or i caga plom
• Quan no pot cagar aplena lo bací

Calendari

• Calendari nou, que dóne aigua quan plou

Cama

• Tens gana? Pega't un mos a la cama (i minjaràs baldana)

Canonge

• O tots monges o tots canonges

Cantar

• Qui cante a la taula i al llit, no te el seny complit

Cap

• Allà a on no hi ha cap no hi cal sombrero

Capador

• Lo més pinxo, capador

Capell

• Sant Cristòbol fa capell, guarda't d'ell

Cara

• Ditxosa és la cara que s'hi coneix la mascara

Carbassenc

• Gat carbassenc [gat nascut al juliol]

Carn

• Qui minge carn, que rosego els ossos

Carnestoltes

• A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
• Carnestoltes, quinze voltes

Casa

• De fora vindrà qui de casa mos traurà
• Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc
• Cada casa é un món
• Cada u a ca seua, i Déu a la de tots
• A casa vostra, quan no hi plou hi ruisellea
• A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades
• A casa que no n'hi ha, tot é rinyes i gritar
• Casa petita, al gran sinyor no li cau a mida
• A la casa empenyada, no hi ve mai la bona anyada
• Casa empenyada, collita pedregada
• Casa adinerada, casa salvada
• De bona casa, bona brasa
• Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé
• Més sap un tonto a ca seua, que un llest a ca d'un antre
• Si casa teua mal té, miraràs com a li ve
• Mentres a casa sic, rei estic
• Lo que de casa marxa, a casa torna
• Qui fa marrada, torna a casa
• Qui pa vol, a casa torna
• El que pa menja, a casa torna
• Anar de visita é bo; però estar a casa, millor
• Quan cara a casa vas, pit avall vas
• La casa, al cantó; la vinya, al rincó
• A la casa vella, n0 n'hi ha terrat sense gotellera
• Qui no arregla una gotellera, té que arreglar la casa sencera
• Qui no acudís a la gotera, ha d'acudir a la casa entera
• Qui no tapa la gotera, cau la casa sancera
• Qui de la botiga va i ve, dos cases manté
• Qui al café va i ve, dos cases manté
• Casa amb dos portes, de mal guardar
• Dels lladres de casa fa mal guardar, Sebastià
• Qui de casa dels altres fa cabal, de la seua fa un corral
• A casa honrada, no n'hi haurà porta tancada
• La bona portalada fa la casa honrada
• Forasters vindran, que de casa mos trauran

Casament

• Com lo casament de Cervera, que no en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou

Casar

• Si no t'agrade, no t'hi casos
• Si et vols casar bé, casa't al carrer

Càvec

• Te faré raure sense cavigueta!

Cel

• Cel a Roquetes, aigua a bassetes
• Sinyals al cel, treballs a la terra

Celebrar

• No està per al que celebre [està despistat]

Cendra

• Replegador de cendra i escampador de farina

Centener

• Sense cap ni centener [= sense ordre ni concert]

Cireres

• A l'Ascensió, cireretes abundor

Codonys

• Codonys collits en la punta dels dits
• A collir codonys, a ginollons

Coix

• Qui s'ajunte amb un coixo, si al cap de l'any no coixege, retranqueige

Col

• Tant me s'en donen cols com bledes

Comprar

• De lo que no entengues, no en compros ni en vengues

Comptes

• Lo que no són qüentes són qüentos

Comú

• Treballar per al comú és treballar per a ningú

Conte

• Qüento va... qüento vingue

Corda

• Allí on va la corda, va el poal

Cul

• Al cul me les fots bollides
• Qui vulgue peixet que s'arremullo el culet
• Bon vent te pego al cul
• Si et fa mal el cap, suca't el cul d'oli

Cura

• La cura va bé, però l'ull lo perdrem