Impariamo l'italianocampanya per l'eradicació del catanyol

 

A - B - C - D - E - F - G

H - I - J - L - M - N - O

P - Q - R - S - T - U - V - X

 

Lèxic recent del diccionari acadèmic

Bibliografia consultada

Afegiu entrades en aquest recull

DCVB

 

— P —

* pack

Paquet: Compraré un paquet de quatre iogurts desnatats.

* palmar

Morir-se, anar-se’n al calaix (a l’altre món), dinyar-la, fer l’ànec.

* panyal
Bolquer.

* parabrises

Parabrisa.

* paradògic

Paradoxal.

* parafernàlia

Faramalla, aparat, pompa.

* paràl·lisi

Paràlisi, sense ela geminada.

* parranda

Tabola, barrila, gresca, xala, borina: Anar a fer borina (no pas *Anar de parranda). Li agrada molt la gresca (no pas * Li agrada molt la parranda).

* pasmós
Astorador, esbalaïdor, espatarrant, espaterrant, espantós, extraordinari, sorprenent, que fa feredat: L’equip de futbol guanya amb una facilitat esfereïdora.

pasqua ->
* fer-la pasqua

Fer la guitza, fer la llesca, molestar, fer la punyeta, fer l’arquet.

* passada

Magnífic, meravellós, diví, espaterrant, extraordinari, estupend, fabulós, ben fet, bo: Aquest cotxe és fabulós. La casa és molt ben feta. És molt bo aquest actor.

* passe

Projecció: La projecció d’una pel·lícula (no pas *el passe d’una pel·lícula).

passar -> * passar-se de llest

Fer massa el viu, ser més llest que una daina, ser més viu que una centella, comptar els pèls a la guineu.

* passar-se

Excedir-se, extralimitar-se, passar de ratlla, passar de rosca, fer-ne un gra massa: Noi, has passat de ratlla! (no pas *t’has passat!".

* pastón, dineral

Dinerada, morterada, gran quantitat de diners.

* patejar

Córrer, resseguir, rodar, trepitjar, calcigar: Hem calcigat tota la Franja de Ponent.

* patós

Maldestre, graponer, carranc, talper, inhàbil, feixuc, poc afortunat, amb poca gràcia.

* patxorra
Gansoneria, flegma, cançoneria, ganseria, sorneria.

patxorra -> * tenir patxorra

No posar-se pedres al fetge, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, prendre-s'ho a la fresca.

* paulatí / paulatinament

Progressiu, gradual
Progressivament, gradualment, a poc a poc, de mica en mica, lentament.

* peató / peatonal

Vianant, transeünt: pas de vianants.
D
e vianants, pas de vianants, carrer de vianants, zona per als vianants.

pegar

1. Enganxar (una cosa a un lloc).
2. Escaure’s (una cosa a una altra).
3. Fer (un crit). Engegar (un tret).

* pegatina

Adhesiu. *Pegatina i *enganxina no són mots correctes.

pèl -> * prendre el pèl


Enredar, enganyar, passejar-se, rifar-se, prendre la mida, aixecar la camisa: Com se’l passeja, en Jordi, i ell no ho sap veure! (no pas *Com li pren el pèl...).

pena -> a penes

En són sinònims escassament, amb prou feines, tot just: Fa escassament 20 minuts que se n'ha anat. Amb prou feines arribarem a ser vint. Tot just són les vuit.

pendent

Té gènere masculí. El pendent. Un pendent (no pas *la pendent).

* percanç

Contratemps, tropell, percaç, soscaire.

perllongar / prolongar

Prolongar és "fer més llarg en durada o extensió".
Perllongar és "fer més llarga una cosa material afegint-hi una peça addicional", i també
és "diferir, retardar, deixar per a més tard, ajornar": L'execució del projecte s'ha perllongat molt.

Amb el significat de "fer més llarg" farem servir prolongar, allargar.
Amb el significat de "fer més llarg en el temps" farem servir prolongar, allargar.
Amb el significat de "allargar-se" farem servir prolongar-se.


Amb el significat de "afegir una peça" farem servir perllongar, allargar.
Amb el significat de "diferir" farem servir perllongar.
Amb el significat de "allargar-se afegint alguna cosa" farem servir perllongar-se.

* pervindre

Avenir, esdevenidor, futur, venidor.

petó  -> * donar un petó

Fer un petó.

* pillar

Castellanisme estúpid popularitzat per humoristes de fira a la televisió catalana. Comprendre, copsar, capir, entendre, agafar, captar: Ahir vaig sentir les declaracions del president, però no vaig captar tot el que va dir (no pas *no vaig pillar...).

pilota -> * fer la pilota (a algú)


Fer la gara-gara, llagotejar, llepar, fer el llepa: No ho deia pas de cor, sinó sols per fer-me la gara-gara.


pit -> * trencar-se el pit


Fotre's de, riure's de: El Madrid perd en Samuel i a Barcelona tothom se'n fot perquè el seu substitut serà Pavón
(no pas *es trenca el pit).

* pitada

Escridassada, xiulada, esbroncada: El públic de l’estadi va saludar amb una xiulada l’execució de l’himne espanyol.

* pitar

Els termes catalans equivalents són xiular, rutllar, funcionar, tocar el clàxon: En aquell precís moment, l’àrbitre va xiular el final del partit. Les coses no rutllaven gaire bé: el cotxe havia tingut dues avaries. El cotxe tocava la botzina perquè s’apartessin els manifestants.

* plaç

1. Terme: Manllevar una cosa a llarg terme, a curt terme. Avui he pagat l'últim terme.
2. Termini: Espero que ho acabareu en el termini convingut. Ho podeu pagar al comptat o a terminis.
3
. Respit: Em donava sis mesos de respit per a pagar-me.
ple -> * ple a rebossar

Ple a vessar, ple com un ou, ple de gom a gom.

poder -> * poder amb

Expressió incorrecta amb el valor de superar, dominar, vèncer, avantatjar: Ell sol va superar/dominar tots els altres (no pas *Ells sol va poder amb tots els altres). No va superar/vèncer la malaltia (no pas *No va poder amb la malaltia).

* policial

Policíac. L'espanyol és un estat policíac.

polilla

Arna.

polla

Estrangerisme per anomenar el membre viril, penis, cigala, piu, pardal, titola, ocell, pixa, carall: El ben porc em va ensenyar la titola (no pas *em va ensenyar la polla). Una polla és una gallina jove.

pondre / posar

Pondre no s’ha de confondre amb posar. Pondre és passar, un astre, sota l’horitzó. També és fer un ou: Les gallines ponen (no pas *posen) ous. El sol es pon (no pas *es posa).

* pormenor

Detall: No conec els detalls de l'accident. Amb tots els ets i uts (no pas *amb tots els pormenors)

* pormenoritzar

Detallar, circumstanciar, enumerar, especificar, descriure, puntualitzar: La policia espanyola ha fet una anàlisi molt detallada de la ideologia del PCTV-EHAK (no pas *una anàlisi pormenoritzada).

portar ->
* portar en volandes

Animar: El públic ha animat l’equip fins a la victòria
(no pas *l’ha portat en volandes...)

portar -> * portar temps

És incorrecte l’ús del verb portar per a introduir expressions de temps. En són formes correctes equivalents, d’acord amb el context, fer, ser, passar, transcórrer, trigar: Fa deu anys que estudio Dret (no pas *porto 10 anys estudiant Dret). Eren al minut 44 (no pas *portaven 44 minuts de joc). Ha trigat tres anys a veure’l (no pas *Portava tres anys sense veure’l).

posar -> * posar de relleu

Posar en relleu, fer ressortir, fer ressaltar.

posar -> posar fi

Són preferibles acabar, concloure, enllestir, finalitzar, finir, tancar.

posar -> * posar l’accent en

Posar èmfasi en, posar èmfasi especial en.

posar -> * posar roig

Enrojolar: La vergonya el va fer enrojolar (no pas *el va fer posar roig).

* posavasos

Rodal: Un rodal és una rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o ampolles sobre
(no pas *un posavasos...).

* posicionar

Quan parlem en el sentit d’adoptar una posició davant d’un assumpte o prendre partit hem de dir prendre posició, col·locar, definir-se, situar-se… Pel que fa al referèndum sobre el tractat de la Constitució europea, els catalans nacionals ens vam definir pel no.

posposar

Aquest verb, escrit sense t a la primera síl·laba, no és sinònim de ajornar.

postura

Manera de col·locar-se una persona. Amb el sentit de "manera de pensar o actuar" hem de dir posició: Abans cal aclarir les diverses posicions.

precisar

Precisar significa "determinar amb precisió". No té el significat de necessitar: Cal que vingueu demà (no pas *És precís que vingueu demà).

preferir

Verb que no ha de fer oblidar les expressions sinònimes estimar-se més, més estimar-se: M’estimo més que m’ho diguis que no pas que m’ho amaguis. Semblantment, la combinació és preferible tampoc no ha de fer oblidar la locució valer més: Val més que te’n vagis abans que es faci fosc.

preocupar

És un verb transitiu, que no pot anar mai acompanyat del pronom li: La preocupa l’evolució escolar dels fills (no pas *Li preocupa l’evolució escolar...).

preguntar

Preguntar és un castellanisme històric, que no ha de substituir l'equivalent demanar: Demana-li què vol (millor que: Pregunta-li què vol). 

* primo -> fer el primo

Fer el préssec, fer el ridícul, fer el pagès; deixar-se ensarronar.

* pringar

1. Enllardar, empastifar, enllefiscar: T’has enllardat la camisa (no pas *T’has pringat la camisa).
2. Fotre’s, fúmer-se, fer-se fotre, fer-se fúmer, fer-se retratar: No volies viure sol? Doncs ara et fots (no pas *Doncs ara a pringar).
3. Pencar: Tothom fa festa i nosaltres a pencar (no pas *nosaltres a pringar).

* pringat -> * estar pringat

Estar fotut, estar fumut, estar cardat, haver llepat, haver begut oli, haver tocat el rebre.

* pringós

Llardós, enganxós, enganxifós, llefiscós: Duc les mans llardoses. Has deixat el mànec de la porta ben enganxós (no pas *ben pringós).

* privacitat

Confidencialitat, secret, privadesa, intimitat.

* propassar-se

Excedir-se, fer-ne un gra massa.

propi
És un estrangerisme l’ús d’aquest adjectiu, remarcant la identitat, en comptes de mateix o bé de la locució en persona: El mateix president ha saludat els manifestants. El president mateix ha saludat els manifestants. El president en persona ha saludat els manifestants (no pas *El propi president ha saludat els manifestants).

propòsit -> a propòsit

No té el significat de deliberadament, intencionadament, expressament, a posta, a gratcient, a dretes, a dretcient, exprés, expressament: Ho ha fet a posta (no pas *Ho ha fet a propòsit).
És correcte quan vol dir "adequat a l’assumpte, al cas, de què es tracta": Una branca a propòsit per a fer-ne un bastó.

provar

1.
Ésser indici, argüir: Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels directors.
2. Emprovar: Es va emprovar el vestit de noces.
3. Atestar, donar testimoniatge: Les troballes arqueològiques atesten l’existència d’un poblat ibèric.
4. Degustar, tastar, fer el tastet: Tastar un pastisset de pinyons. Tastar una salsa.

pujar / apujar

És un estrangerisme l’ús de pujar amb el significat de "fer que una cosa pugi", en comptes de apujar: El supermercat ha apujat els preus (no pas *han pujat els preus). Quan es faci clar, apuja les persianes (no pas *puja les persianes). Apuja el volum del televisor (no pas *puja el volum).

* pulveritzar

Polvoritzar. En sentit metafòric podem dir fer miques.

* puntillós

Picallós, molt susceptible, puntós, tossut, obstinat, ressentit: No has de ser tan venjatiu: oblida't de les coses que van passar fa vint anys.

putejar

Tocar la pera, tocar els collons, tocar els ous, tocar allò que no sona, emprenyar, empipar, empudegar, fer la vida impossible, mortificar.

Pujar

 


cat1714@racocatala.com