El diari rememora
quan Catalunya va ser un "estat independent" durant unes
hores el 1934
El
diari The New York Times ha recuperat la detenció de l'expresident
de la Generalitat, Lluís Companys per part de "tropes
espanyoles", quan es compleixen 75 anys d'aquest fet històric,
tal i com recull el Col·lectiu Emma.
La
detenció de Companys, el 7 d'octubre de 1934, va ser notícia
al diari nord-americà, que explicava als seus lectors com
l'Exèrcit espanyol va posar fi a "l'Estat independent
de Catalunya" després d'ocupar els edificis de Govern
i detenir l'expresident i els membres del seu gabinet. També
recorda l'arrest de Manuel Azaña.
El
col·lectiu Emma celebra que "a través del New
York Times molts nord-americans i ciutadans d'altres països
del món coneixen avui una mica més la història
de Catalunya".
Laporta
participarà en la marxa de torxes d'ERC en record de Companys
(Avui)
El
president del FC Barcelona, Joan Laporta, participarà el
pròxim 15 d'octubre en la tradicional marxa de torxes que
cada any organitza ERC en aquesta data, en record de l'expresident
de la Generalitat republicana Lluís Companys.
Concretament,
i segons ha explicat el president del grup d'ERC a l'Ajuntament
de Barcelona, Jordi Portabella, en unes declaracions a RAC1, Laporta
ha confirmat la seva presència en aquesta marxa de torxes,
que se celebra sempre de matinada al castell de Montjuïc, el
mateix lloc on Companys va ser afusellat pel règim franquista.
La
federació de Barcelona d'ERC, que com a organitzadora de
l'acte és qui ha convidat Laporta, ja preveu la seva presència
en la seva pàgina web, juntament amb el líder del
partit, Joan Puigcercós, el president d'aquesta mateixa federació,
Oriol Amorós, i el regidor i president del grup municipal,
Jordi Portabella.
LLIBRE: Toni
Soler transporta l'expresident Lluís Companys al 2015 en
el seu nou llibre
Lúltima
carta de Companys
Lúltima
carta de Companys és el nou llibre de Toni Soler. Una
novel·la carregada de sàtira i ironia política,
que és un homenatge a Lluís Companys. La història
comença amb el president Companys prenent un mojito en un
bar del Raval el 2015.
EL LLIBRE:
LA
GENERALITAT A L'EXILI
Entre
la marxa a l'exili de Lluís Companys i el «Ja sóc
aquí!» de Josep Tarradellas van transcórrer
gairebé quaranta anys de franquisme que van abocar l'acció
política del nostre país a la clandestinitat. Però
la màxima institució catalana va continuar la seva
activitat a l'exili, una activitat amb llums i ombres i de la qual,
fins ara, en sabíem ben poc. Els prestigiosos historiadors
Jaume Sobrequés i Mercè Morales aconsegueixen, amb
La Generalitat a l'exili, dibuixar-nos un relat apassionant d'aquesta
etapa històrica.
Pintades
contra Companys pel 20-N
(diari AVUI)
Coincidint amb el 33 aniversari de la mort de Franco, les pintades
titllen d'"assassí" el president català
afusellat i asseguren que la dictadura fa "fer justícia"
en executar-lo
Feixistes no identificats han atacat aquesta matinada el lloc on
va ser afusellat Lluís Companys, al castell de Montjuïc,
i hi han pintat diversos lemes contra el president màrtir
de la Generalitat.
També
han tacat amb pintura vermella la placa i el monòlit que
recorden l'afusellament, al fossar de Santa Eulàlia. En el
mur i un arbre proper s'hi podien llegir lemes com "Companys
assassí. Es va fer justícia", al costat d'un
punt de mira dibuixat. També s'hi podia llegir: "Aquí
yace un asesino. Arriba España" i "Honor a los
caídos por España. Presentes!", segons ha avançat
el canal de notícies de Televisió de Catalunya, el
3/24.
L'Ajuntament
ha denunciat el cas als Mossos d'Esquadra i pròximament netejarà
les pintades.
L'atac
coincideix amb el 33 aniversari de la mort del dictador Francisco
Franco.
Inauguració
de lExposició Lluís Companys, polític
fins a la mort
Divendres 14
de novembre tindrà lloc a la sala de conferències
de lEscola Industrial, lacte dinauguració
de lexposició "Lluís Companys, polític
fins a la mort".
L'exposició itinerant, que organitza la Fundació Josep
Irla, recull la trajectòria humana i política del
president de Catalunya assassinat pel règim franquista, i
romandrà a la Sala dExposicions fins al 29 de novembre.
Aquest acte consistirà en una conferència a càrrec
del prestigiós historiador Joan B. Culla. Culla és
professor d'Història Contemporània a la Universitat
Autònoma de Barcelona des de 1977. Ha escrit més d'una
dotzena de llibres, a més de collaborar periòdicament
en publicacions com l'Avui, L'Avenç, Sàpiens, Idees,
Serra d'Or o El País (veure
video)
JUSTÍCIA
PER A UN PRESIDENT, JUSTÍCIA PER A MILERS DE CIUTADANS
Aquesta
campanya de recollida de signatures per a lanul·lació
del judici del President Companys, entenem que només des
de la força que confereix la unitat podrem portar-la cap
endavant.
És
aquesta campanya un deute moral que tenim, com a societat democràtica,
amb en Lluís Companys i amb tots aquells que van ser sotmesos
a consells de guerra il·legals, per uns tribunals il·legals,
dun règim il·legal, fruit dun cop destat
feixista. Per tot això, seria fonamental per a nosaltres,
que aquesta iniciativa sigui també vostra i que tots plegats
portem cap endavant aquesta justa reivindicació.
Ho
hem de fer per Companys, per tots els lluitadors antifeixistes i
per els milers de dones i homes anònims que mereixen, no
un certificat, ni una revisió del seu judici, sinó
l'anul·lació de tots els judicis franquistes per llei
i per justícia.
Tots aquells col·lectius, associacions i entitats que vulguin
donar suport a aquesta iniciativa poden fer-ho enviant un correu
a justiciaCompanys@gmail.com.
El
govern farà servir la llei de la memòria per anul·lar
el judici contra Companys
També
aportarà com a nova prova davant la Fiscalia la reparació
de la figura del president màrtir. L'acord de l'executiu
recordarà el mandat que va rebre del Parlament el 2008
La llei de la
memòria històrica, que tants maldecaps va causar a
la vicepresidenta espanyola De la Vega durant l'elaboració
del text i que va deixar un regust agredolç en alguns partits
catalans, serà una de les noves proves en què el gabinet
de Montilla fonamentarà la petició a la Fiscalia General
de l'Estat perquè sol·liciti al Suprem la revisió
del judici contra el president màrtir, amb l'objectiu d'aconseguir
l'anul·lació de la sentència condemnatòria.
L'altra prova
serà el document de reparació i reconeixement de la
figura del president Lluís Companys elaborat pel govern espanyol,
i que s'adjuntarà a la sol·licitud. El consell executiu
donarà llum verda dijous a tots els tràmits amb un
acord de govern que es formalitzarà en una reunió
extraordinària coincidint amb el 69è aniversari de
l'afusellament de Companys