En un món constantment assotat per las guerres, la misèria, la fam i l’Estatut, el cor de les ánimes sensibles va trobar un moment de pau i serenitat ahir, 12 d’Octubre, més conegut com a “Dia del No-Nacionalismo”. Així, mentre la lliga de les estrelles no fa sinó exacerbar els deliris identitaris d’equips anti-espanyols i nacionalistes tot i la ingent tasca del Millor Equip de l’Univers, la jornada d’ahir va servir perquè tots plegats poguessim viure una mica de futbol no-nacionalista.
I quin futbol, senyors. La premsa esportiva nacional de la nació de Madrid no va poder sinó reconèixer que, sí amics, “hemos hecho los deberes”, després de que la poderosa fúria del país preferit per
la Divina Providència esmicolés les esperances d’una de les 30 millors seleccions europees –Bèlgica- i, en fi, de San Marino. Les dues lliçons de futbol ens permeten ser optimistes davant la repesca que ens ha de conduir a “todos” al Mundial. I no només això: RivalPetit defensa que és aquest el moment per començar a somiar en fer alguna cosa important, no només en la repesca sinó en la posterior cita mundialista.
El partit de San Marino, en efecte, ha confirmat la talla mundial de futbolistes com Sergio Ramos o Fernando Torres. La selecció, a més, es presenta cada cop com un bloc més sòlid que va agafant confiança en les pròpies forces. Si segueix per aquest camí i agafa velocitat de creuer, només se’ns acudeixen dos factors –a més de la sempiterna conspiració dels àrbitres- que poden impedir la glòria mundialista: a) la baixa de “El Más Listo de
la Clase ”, probablement en el millor moment de la seva carrera i davant el que ha de ser el seu mundial, i b) que després de les exhibicions d’aquests dies, totes les seleccions mundials no faran altra cosa, des d’avui mateix i fins al dia en que comenci el mundial, que no sigui estudiar compulsivament com aturar l’huracà del joc espanyol.
Pel que a les altres seleccions implicades en la jornada d’ahir, cap d’elles no va mostrar ser ni tan sols capaç d’acostar-se a les sensacionals prestacions que va oferir Espanya. Per això mateix, i amb l’autoritat moral que em dóna el fet d’haver seguit extensament els partits d’aquestes seleccions en les internacionalistes seccions d’esports de la pell de brau, dic alt i clar que “este puede ser nuestro año”.
