RACING- DEPOR 0-3
El Racing segueix en plena ratxa golejadora. Llastimosament pels càntabres, els dos gols que van aconseguir es van produir en pròpia porta, fet que va provocar una clara victòria del Depor de Caparrós, a més d’un fil d’esperança per l’Athletic de Clemente. Pels amants de l’estadística, el Racing és, a més, l’únic equip que ha perdut més partits a casa que el “Millor Equip de l’Univers”.
ATHLETIC- ALAVÉS 0-2
Després d’un altre partit lamentable, l’Athletic de Clemente va caure a casa contra l’Alavés de Piterman. Els lleons segueixen acumulant desaventatge de cara a una remuntada formidable a la segona volta, mentre els alabesos agafen una mica d’aire.
MÁLAGA- ERREALA 3-1
L’Erreala va començar a acusar la baixa de Kovacevic a
la Rosaleda
, on el Málaga va liquidar el partit amb tres gols en un quart d’hora. Tanmateix, cal rescatar els restants setanta-cinc minuts, en els quals els espectadors van poder tancar els ulls i rememorar la manera com Ronaldinho li va ensenyar la pilota a Sergio Ramos en la jugada del segon gol.
ESPAÑOL- MALLORCA 2-0
L’Español de Lotina va aconseguir una victòria balsàmica contra el mallorca de Cúper. L’interès periquito es centra ara en veure de quina manera aconseguirà Dani Sánchez Llibre mantenir la seva promesa de no trepitjar la llotja del Camp Nou, sobretot després de veure com el seu propi vice-president li ha muntat una candidatura contrària a l’elecció del proper dia dos.
VILLARREAL- ZARAGOZA 0-0
El Zaragoza de Victor Muñoz segueix la seva línia de regularitat, i va aconseguir a La plana el seu vuitè empat en les primeres dotze jornades. En aquest cas, l’empat a res va fer justícia als mèrits dels dos equips, que van donar una lliçó de centrecampisme i intensitat defensiva d’allò més interessant. El públic, mentrestant, com encara no podia rebobinar mentalment la manera com Sergio Ramos va allargar la cama convençut de que, sí amics, aquella la tallava, es va decidir a recordar amb llàgrimes als ulls les últimes paraules que Sa Excelència l’anterior Cap d’Estat li va dir a Sa Majestat l’actual Cap d’Estat, dient-li que l’únic que li demanava era que mantingués la unitat d’Espanya. Snif.
GETAFE- OSASUNA 0-0
L’Osasuna de Javier Aguirre va defensar dignament el liderat contra el Getafe de Schuster, obtenint un empat a res que confirma els navarresos com un equip seriós i un bloc difícil de superar i deixa els madrilenys a set punts del descens.
CELTA- AT.MADRID 2-1
L’Atlético de Bianchi va perdre a Balaídos i continua amb la sensacional temporada que els periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid li van augurar a l’Agost, especialment arran del bon humor despertat pels brindis pel fitxatge de Robinho. 12 partits, 12 gols a favor, a 12 gols en contra, 12ª posició. I el que queda.
SEVILLA- BETIS 1-0
Un any més, el derbi sevillà no va decebre cap amant del bon futbol. Mentra Ronaldinho posava dempeus el bernabéu amb cops de taló i jugades increíbles, a Sevilla Javi Navarro no va voler ser menys. El brau defensa sevillista va ser expulsat després d’estampar-li el tacó als ous al “ladilla” Dani, que va haver d’abandonar el camp amb el genoll trinxat després d’una admirable coça d’un rival. Enmig de tot això, una melé de tanganes, dos vermelles, una desena de grogues, Joaquín regalant la victòria al Sevilla amb un penal innecessari, Serra Ferrer reinventant el joc per la banda en forma de patada al delegat del Sevilla i, per últim, el Betis, que és l’equip menys golejador, consolidat en la dinovena posició.
CADIZ- VALENCIA 0-1
La soferta afició valencianista va poder celebrar tres punts d’or aconseguits, amb un gol de xamba, contra un Cadiz que en tot moment va ser superior als seus rivals. Tanmateix, a la lliga de les estrelles no hi ha rival petit, i menys un Valencia que, de la mà de Quique Sánchez Flores, tracta de reeditar amb la màxima honradesa aquell bloc petri que reinventà l’art de la falta tàctica. Dos expulsats van ajudar a donar interès al partit.
MADRID- BARÇA 0-3
En un matx poc constitucional essent generosos, “Més que Un Club” va esclafar el “Millor Equip de l’Univers” al Bernabéu per zero gols zero a tres gols tres. El resultat va ser força curt, i el plantejament dels locals va deixar bastant que desitjar. Per exemple, posar només Michel Salgado i Sergio Ramos a tapar a Ronaldinho fou a totes llums insuficient, i potser hauria estat aconsellable acompanyar-los de les seves respectives famílies per, almenys, aconseguir que li costés una mica arribar a l’àrea i ragatejar tothom qui va voler. Aixímateix, va ser també suicida posar només Helguera i Ramos per tractar de parar Eto’o, segurament acompanyats de les seves famílies haguessin aconseguit almenys fer-li alguna falta. Ultraaixò, deixar el pobre Roberto Carlos sol davant Messi va ser un acte de crueltat. No sabem si la seva família l’hagués pogut ajudar, però ben segur que les golfes que han sortit a la premsa dient que s’han tirat el lateral blanc haguessin evitat escenes com el penal que li va fer a Eto’o. Al mig del camp, va ser una autèntica llàstima que, a més de no ser acompanyats per les seves famílies, els integrants del “Quadrat Màgic” de Luxemburgo no portessin a sobre un bloc i un bolígraf per anar apuntant una rera l’altra les lliçons que els van dictar durant els 90 minuts els migcamipstes blaugrana. Pel que fa a la davantera, poc edificant ens va semblar obligar Robinho i Ronaldo a acudir al Bernabéu tan sols, sense l’ajuda no de les seves famílies sinó dels seus agents per tal de fer visibles a Valdés, Olegari, Márquez, Puyol i Gio. En el fons, el partit va ser una mica repetitiu, com una peli porno: cada dos per tres, pantalons avall, tlo-tlo, arf-arf, nyaca-nyaca, i següent. Tanmateix, des d’aquí ens volem oposar a la injustificable i infame campanya contra Florentino Pérez. FP és un gran madridista, i el president que es mereixen els socis i aficionats del “Millor Equip de l’Univers”. Nosaltres veiem l’equip blanc fet una pinya i amb ganes de reaccionar. Luxemburgo mereix un vot de confiança, després de ser l’entrenador que més punts ha sumat en aquest 2005. Tal vegada seran necessaris fitxatges com els de Totti, Adriano, Henry, tres dotzenes de mitjapuntes i Denilson per acompanyar Robinho a davant, però creiem que FP és capaç de revertir la situació. No és en va que estem parlant, a més d’un gran madridista, del president que mereixen els socis i aficionats del “Millor Equip de l’Univers” i, en definitiva, un ésser superior.
