ERREALA- VILLARREAL 1-3
El millor equip de la resta de la lliga va guanyar a Donosti sense gaires problemes gràcies al magnífic partit de Riquelme. Tal vegada això pot servir perquè els convidats de l’insigne Alfons Arús dediquin la setmana a fer-se palles amb les imatges del matx de l’argentí, i tal vegada no. A mi, en concret, no m’importa gens ni mica, doncs altres preguntes importants, com ara les relatives a la prostitució infantil al sud-est asiàtic, són més interessants.
OSASUNA- MALLORCA 1-0
Derbi entre equips de vermell, on com tothom sap l’abissal diferència classificatòria es dil·lueix com un Papa de Roma amb Parkinson. Així, una errada impròpia de primera divisió va servir als navarresos per avançar-se al marcador amb un preciós poc a res. Imparables com estan, van saber mantenir la renda amb grans professionalitat i solidesa.
BETIS- ESPAÑOL 0-0
Dos equips les aficions dels quals segueixen inmerses en el “somni europeu” s’enfrontaven al Ruiz De Lopera amb un objectiu clar: la permanència. Com no podia ser d’una altra manera, les defenses es van imposar als atacs, i els dos equips es van haver de conformar amb un meritori empat a res. Amb això, i amb l’alleujament que suposa el fet de que aquesta setmana el president bètic no es passeji abraçat a
la Copa
per les esglésies andaluses.
AT.MADRID- ALAVÉS 1-1
Emotiu partit al Calderón. D’una banda, Fernando Torres liderant els matalassers. De l’altra, l’Alavés de Piterman. El resum, és clar, en dos parts: a) empat a poc, i b) la tranquilitat que suposa observar fins a on és capaç d’arribar un equip liderat per Fernando Torres.
BARÇA- SEVILLA 2-1
La “Lliga de les estrelles” perd atractiu a cada minut que passa. Per exemple, el Sevilla de Juande Ramos va fer un partidàs al Camp Nou, com no es es van oblidar de repetir els comentaristes del Canal Plus. Una falta rera l’altra, una defensa sòlidament plantada a vint metres de l’àrea i conformada per deu jugadors més el porter, pèrdues de temps, en fi: una maravella. Fins i tot, els andalusos es van avançar en el marcador. Semblava que els bons gurmets amants de la lliga de les estrelles podríem anar a dormir contents per un dia. Però no. Dos gols d’Eto’o i Ronaldinho van giravoltar el marcador a favor de “Més que Un Club”, provocant que el tema d’aquesta setmana entre els periodistes nacionals de la nació de Madrid sigui la presència d’”Olegari” amb els “Elegidos para
la Gloria
” del “sabio” Luís Aragonés. Amb tot, com a mínim amb el matx de Saviola ens estalviarem algunes rucades. I els que, com jo, duem al cor l’amor al centrecampisme, sempre ens quedarà la imatge dels sevillistes quean, perdent i a cinc minuts del final, es negaven a pressionar els defenses blaugranes amb el noble fi de no perdre la posició i mantenir-se sòlids, petris i difícils de superar.
ZARAGOZA- CELTA 1-0
Amb aquest, encetem un duríssim resum dels millors partits de la jornada, aquells que més bon regust de boca van deixar als aficionats. Ens referim, òbviament, als aficionats dela altres equips, que van poder suportar llurs misèries conformant-se amb el mal aliè. Victor Muñoz salva una setmana més el seu càrrec, mentre fernando Vázquez, eufòric per la bona trajectòria viguesa, comença a fer perillar el seu amb poc decorosos canvis de tres jugadors al mateix temps.
DEPOR- CADIZ 1-0
Gran partit del porter del Cadiz, que no només va evitar una golejada sinó que va permetre que Tristàn li colés un gol, el celebrés encarant-se amb el públic i l’afició local xiulés el seu equip. Tanmateix, el fet que els delegats de l’ONU i l’UNESCO s’estimin més fer ballar el can-can a les discoteques de Manila que no pas explicar el molt que saben de la prostitució infantil per aquells voltants, té la seva importància.
VALENCIA- ATHLETIC 1-1
L’Athletic de Clemente va deixar empremta a Mestalla, d’on es va endur un punt després d’un empat a poc ben defensat amb deu homes. El somni de la permanència s’acosta per als lleons, mentra el malson de la zona tranquila s’atansa encomiablement als de Quique Flores.
GETAFE- RACING 1-2
Amb aquest, acabem els resums de partits sòlids i anivellats disputats entre equips igualats I difícils de batre. En aquest cas, un gol d’Aganzo va evitar el preceptiu empat a poc, que vistos els mèrits dels dos equips, i especialment el fet que hi hagués una part per cadascun d’ells, hagués resultat força més estètic.
MÁLAGA- MADRID 0-2
El “Millor Equip de l’Univers” va reaccionar a Málaga contra un dels seus filials. Magistralment dirigit per López Caro, que no en va forma part d’una espècie de secta anomenada “Camino Neocatecumenal” [Gràcies, Florentino], el conjunt galàctic presenta més clara que mai llur candidatura a tots els títols en disputa. “Nervio” Ramos no només va colaborar amb un gol, sinó que a la sala de premsa va excercir també de galàctic per preguntar-se si existirà un equip capaç d’aturar-los si segueixen en aquesta línia. D’altra banda, el “Mag” Robinho va contribuir amb un gol i, el que és més important, va recuperar el somriure, fet que sens dubte ha d’il·lusionar el madridisme.
