OSASUNA- RACING 1-1
Poca gent dubtava que Osasuna d’Aguirre seguiria amb la seva ratxa triomfant com a local contra un Racing que està fent una temporada molt sòlida. Tanmateix, a la “lliga de les estrelles” no hi ha rival petit, i els 90 minuts de centrecampisme van a acabar amb un empat a poc. El més interessant del matx va ser el canvi de denominació de l’estadi osasunista, que perd el nom de Sadar gràcies a les martingales de la dreta opúsica navarresa, en una acció que reivindica en temps tèrbols la unitat de la patria, snif.
CELTA- ERREALA 1-0
Riesgo, el porter guipuscoà, va evitar una golejada –o sigui, un altre gol- del Celta de Fernando Vázquez, que tanmateix va sumar tres punts d’or que el mantenen a tocar de les posicions europees. El poc a res, tanmateix, no va satisfer l’afició viguesa, que segueix essent exigent en l’enyorança del demagog Víctor Fernández i només està contenta quan guanya el “Millor Equip de l’Univers”.
MALLORCA- BETIS 1-1
Dos equips de la part baixa-baixa de la taula s’enfrontaven en un matx dramàtic en que la importància dels punts va atenallar els 22 protagonistes. Dos errades infantils van evitar un millor resultat, però l’empat a poc final deixa ambdós equips ben situats de cara a una segona volta que es presenta apassionant per ambdues aficions.
AT.MADRID- VALENCIA 0-0
Després d’informar-nos a principi de temporada de les elevades aspiracions dels matalassers, els periodistes esportius nacionals de la nació de madrid porten unes setmanes explicant a tothom que els vulgui escoltar les elevades aspiracions del Valencia de Quique Sánchez Flores. Com no podia ser d’una altra manera, les últimes 48 hores de Sharon van ser una festa “rave” al costat de les evolucions dels 28 professionals que van brindar un merescut empat a res a l’afició local.
ESPAÑOL- BARÇA 1-2
Sota una pluja incessant l’Español de Lotina va viure un robatori arbitral oportunament denunciat pel seu simpàtic president. “Més que Un Club”, per la seva banda, segueix acumulant victòries amb la facilitat amb que els països que es caracteritzen per la subnormalitat democràtica acumulen pronunciaments de militars. En tot cas, la trajectòria culé d’aquesta temporada, convertint el bé més preuat dels bons espanyols –la lliga- en un avorriment, és una afrenta a la unitat d’Espanya.
CADIZ- GETAFE 1-0
Bernd Schuster segueix demostrant la seva vàlua setmana rera setmana, després d’haver obtingut la renovació. El Ramon de Carranza va viure un partidàs entre dos blocs sòlids i ben plantats al terreny de joc, i un gol a pilota parada va decidir portant el deliri a les grades.
SEVILLA- MÁLAGA 3-1
Tot i l’excés de gols, el derbi andalús no va decebre. Els mètodes expeditius d’ambdós equips van oferir belles escenes de lluita lliure, i només el desequilibri de l’àrbitre a l’hora d’ensenyar les targetes van permetre un Sevilla tan sòlid com carent de futbol imposar-se de forma clara.
ATHLETIC- DEPOR 1-2
L’Athletic de Clemente es va marcar dos gols dos que van permetre una important victòria del Depor de Caparrós. Els gallecs s’acosten a posicions europees, mentre els lleons tornen a la zona de descens, si bé amb un joc encara més deplorable que el primer cop que hi van caure.
ALAVÉS- ZARAGOZA 0-2
Ràpida reacció de Piterman, que va cessar el seu entrenador “Chuchi” Cos per col·locar en el seu lloc el segon entrenador. Cos, per la seva banda, passa a ser assessor personal del president. En resum, l’Alavés consolida el fanalet vermell i Piterman seguirà sent el seu entrenador. Els aragonesos, en canvi, gaudeixen d’uns moments de plenitut que són pura lliga de les estrelles, còmodament instalats a la zona tranquila i aspirant a tot.
VILLARREAL- MADRID 0-0
El “Millor Equip de l’Univers” segueix amb l’espectacular reacció que va endagar des que López Caro es va fer càrrec dels galàctics. Així, 90 minuts sensacionals dels galàctics es van convertir en un excepcional empat a res contra el segon millor equip de la lliga. Ronaldo es va tornar a trencar, sí, però hi ha motius per a l’optimisme: des dels pronunciaments de les associacions de militars a la incorporació de Cassano, un fitxatge de gran pes específic que de ben segur farà que la baixa del brasiler sigui menys dolosa pel conjunt galàctic. Lent però insegur, Florentino Pérez està tornant a demostrar que és el president que es mereixen els socis i aficionats madridistes, i incorporacions com les de Benito Floro no fan sinó afegir esperança a totes les bones persones d’un futur esplendorós.
