ZARAGOZA- MALLORCA 3-1
El derbi de
la Corona
d’Aragó es va resoldre a favor dels locals, que gràcies a la inspiració de Milito s’acosten a les posicions europees. Els balears segueixen decebent de la mà d’Héctor Cúper, si bé tot podria formar part d’una estratègia dels empresaris mallorquins per aconseguir apuntar els illencs a
la Bundeslliga
i augmentar el minvant turisme de borratxera que caracteritza l’illa.
BETIS- AT.MADRID 1-0
D’una banda, l’arbitre va expulsar els recull-pilotes locals. De l’altre, els visitants han cremat un altre entrenador. Les expulsions, com a clau que són, ens permeten explicar el poc a res, després de 90 minuts tan lamentables com els dos contrincants. En l’apartat positiu, Serra Ferrer aconsegueix una mica d’aire, així que podrem seguir veient la seva cara vermella de ràbia probablement aviat.
ERREALA- ESPAÑOL 0-1
Un gol de Tamudo a l’últim sospir va posar fi a un partit intensíssim entre dos equips que es jugaven molt, deixant ambdós equips fortament incrustats a la zona tranquila. Els periquitos, de la mà de Lotina, segueixen millorant partit a partit, mentre els guipuscoans segueixen obsequiant la parròquia locals amb la seva trajectòria esquizofrènica.
MÁLAGA- CADIZ 0-2
Novament, un derbi andalús acaba sense l’anhelat empat. En aquest cas, un error arbitral, en concedir un gol visitant amb la mà, va evitar que les coses seguissin el seu correcte camí, i la victòria gaditana deixa els locals acaronant l’adquisició de bitllets pel Pou.
BARÇA- ATHLETIC 2-1
“Més que un Club” va perllongar la seva ratxa vicoriosa gràcies a un desconegut “Un Cas Únic en el Futbol Mundial”. Els catalans van patir en els últims minuts diverses pataletes poc decoroses, en el que suposa una novetat aquesta temporada. Així, van donar als periodistes nacionals de la nació de Madrid, especialment als que troben que Roberto Carlos és un exemple de simpatia, l’ocasió par lamentar-se de la falta de senyoriu dels culés. Millor així. Els lleons, per la seva banda, segueixen amb pas ferm un dels seus habituals Geners negres, el qual exigirà una remuntada èpica que mantindrà l’emoció fins les últimes jornades. En tot cas, el més preocupant d’aquest matx va ser la constatació de que a cada minut que passa Santi Nolla s’assembla una mica més a l’amic Joan”.
DEPOR- ALAVÉS 0-2
L’Alavés de Piterman, amb nou entrenador –signifiqui això el que signifiqui-, va donar la sorpresa a Riazor davant un Depor que va patir, acompanyat pels seus aficionats, 90 minuts de dolor. Els alabesos es van saber tancar amb eficàcia, i els gallecs van oferir un manual d’impotència dels que només poden oferir els equips amb nom i fama a la lliga de les estrelles.
GETAFE- CELTA 1-1
Dos equips que es jugaven molt s’enfrontaven en un moment especialment delicat. Cap dels dos està viu en cap altra competició, i això s’havia de notar. I així va ser: 90 minuts d’igualtat, empat a poc, el deliri a les grades i una recaptació del pay-per-view de les que fan afició.
VALENCIA- OSASUNA 2-0
Lent però insegur, el Valencia segueix pressionant el Barça, segons diu la premsa. Osasuna, per la seva banda, acusa l’eufòria desfermada per la mateixa premsa. Dos dels primers classificats en el partit retransmès per les autonòmiques no van aconseguir que alguns televidents aguantessin desperts més enllà del minut 30, fet que ens fa ser generosos amb les possibilitats d’ambdós a la segona volta.
RACING- VILLARREAL 1-0
Un cop més, la lliga de les estrelles va demostrar que no hi ha rival petit. Així, el Racing de Preciado va treue petroli d’un gol que va saber defensar com si fos l’Eibar. Els càntabres van aguantar el resultat amb una exhibició de disciplina, afavorida per les dues expulsions amb que els va castigar l’àrbitre i que els va disculpar de desaprofitar esforços inútilment en tasques puerils com atacar.
MADRID- SEVILLA 4-2
Després de mesos de crisi incessant, per fi el “Millor Equip de l’Univers” ha renascut de les seves cendres per elevar-se al més alt del firmament. Liderats per Zidane i Guti, els galàctics van demostrar que no necessiten el concurs de Ronaldo per esgotar els adjectius dels esperançats periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid. No és que es necessiti molta feina per esgotar-los, és cert, però des d’aquí no podem sinó reconèixer la bona tasca feta per Floro i Butragueño. A més, és clar, del President Florentino Pérez, que és el president que es mereixen els socis i aficionats madridistes. El senyoriu i l’elegància els va posar en aquest cas el jove Sergio Ramos, que setmana rera setmana va creixent i va deixar un munt de tacs clavats al turmell d’un ex-company. El Sevilla, per la seva banda, va fer gala de prudència i es va limitar a deixar-se fer, per tal de no cridar gaire l’atenció de la premsa i poder seguir estomacant tota classe de rivals sense publicitat indesitjable. En quant als galàctics, líders al març, ji, ji, ji.
