RACING-AT.
MADRID 0-1
En una jornada amb excés de gols, els espectadors càntabres van poder gaudir d’un partit que conservà les millors essències de la Lliga de les Estrelles. Centrecampisme a dojo, i un gol al descompte de la primera part dels matalassers que va decidir per bé o per mal.
ERREALA- DEPOR 2-0
L’Erreala es va desfer sense problemes d’un Depor en un derbi d’equips anti-espanyols que preparen estatuts. I els donostiarres podrien haver perdut i, tanmateix, seguir descollonats de tan riure del gol que li han clavat a l’indocumentat que presideix l’Athletic amb el cas Lamikiz.
CELTA-ESPAÑOL 1-0
Les cròniques dels periodistes esportius informen del gran partit que l’Español de Lotina estava fent a Vigo contra un Celta que disputa al Getafe la condició d’equip revelació. Poc a res a favor dels locals, i segueix la regularitat perica en aquest esperançador inici de lliga.
CADIZ- ATHLETIC 1-0
La cara amable de la Liga de les Estrelles es va veure a Cadis tal i com els locals escombraven uns lleons lamentables per poc a res. Els biscaïns, que aquest any compten amb el desaventatge de no comptar amb derbis bascos a les últimes jornades, s’hauran de posar les piles, mentre els gaditans segueixen allà.
BARÇA- OSASUNA 3-0
Si al Carranza es va veure la cara amable del futbol, al Camp Nou es va veure l’altra cara del futbol: la seva creu. Així, Més que Un Club no només va apallissar l’Osasuna d’Aguirre amb un joc esplèndid, sinó que ho va fer reivindicant la llengua catalana, perdó, la llengua vernàcula i anti-espanyola del nordeste peninsular. Això sí: els amants dels brots psicòtics que conformen la premsa esportiva barcelonina van tenir un dia especialment dolent, al igual que els més desprovistos de facultats mentals d’entre la nombrosa massa social blaugrana. Des d’aquí reclamem al govern espanyol que deixi de fer el pallasso a Ceuta i Melilla, doncs els efectes de la seva política sobre les xarxes suministradores de substàncies psico-actives comencen a ser apreciables en determinades conductes.
VILLAREAL-
MALLORCA 3-0
Derbi en tota regla resolt pel Villareal d’aquell que no em sé el nom perquè tot i ser a Champions els Germans de
la Plana tenen un espai a les notícies que amb prou feines arriba a la desena part del dedicat a la família de Fernando Alonso. D’altra banda, el Mallorca segueix donant aventatge a la resta, ferm en la seva convicció de que més val remuntada a última hora que passar la lliga vegetant a la zona tranquila.
MÁLAGA- BETIS 5-0
El Málaga es va endur un derbi andalús de pallissa i, el que és més greu, sense expulsats ni incidents a la graderia. Mentre esperem que el comité de competició prengui les preceptives mesures, ens conformarem amb la cara que posa Serra Ferrer cada cop que surt per la tele últimament.
GETAFE- ZARAGOZA 5-2
Partit menyspreable amb set gols. Tanmateix, un pot recuperar-se de la indignació provocada pel resultat, especialment si té amics del Zaragoza. Si no en té, emperò, hi ha altres opcions que resulten igualment satisfactòries, com veure la cara dels membres dels aparells del PSC tragant amb Maragall o la molt similar dels nois del PSOE davant Zapatero.
MADRID- VALÈNCIA 1-2
Pocs podien dubtar de la solidesa del liderat del Millor Equip de l’Univers. Concretament, els mateixos que dubtaven del senyoriu i l’elegància que el caracteritza. Tanmateix, els millors galàctics van ser el Más Listo de
la Clase i el successor de Denilson, de tal forma que enlloc de veure escarabats cel·lebrant gols ens vem haver de conformar amb derrota galàctica, auto-expulsions i, evidentment, un nou robatori que fa imprescindible una campanya a nivell nacional per denunciar l’anti-madridisme flagrant dels arbitratges.
SEVILLA- ALAVÉS 2-0
El Sevilla va cel·lebrar el centenari de la forma més merescuda possible. Amb un partit que no recorden ni tan sols els que van omplir el Pizjuán contra un Alavés que probablement va plantejar el partit a la seva manera però no va poder obtenir alguna cosa positiva. Almenys, no va malgastar gols, i això no és poc avui en dia.
