BETIS- VILLARREAL 2-3
El Millor Equip de l’Univers està en crisis, és cert. I com no podia ser d’una altra manera, el seu braç arbitral es solidaritza amb llur crisis. Enmig de tot això, el Betis de Serra Ferrer segeuix entomant-les l’una rera l’altra, mentre els Germans de
la Plana
aconsegueixen tres punts importants que poden valer el seu pes en or a final de temporada.
ALAVÉS- ESPAÑOL 1-1
Dos equips amb problemes s’enfrontaven entre sí. Cap d’ells volia perdre, un entrenador a la corda fluixa contra un no-entrenador. Empat a poc, el deliri a les grades, etc. Com a dada d’interès que acabo de sentir a la ràdio, hi havia fortes ratxes de vent.
AT.MADRID- CADIZ 3-0
Partit de gran interès al Calderón, on els assistents comentaven entre ells tot assentint amb el cap les següents paraules del blog de l’acèrrim constitucionalista Arcadi Espasa: “Dábamos ayer la noticia (¿sí...?) de la aparición en el Estatuto de los derechos colectivos. Sería un error considerar que la aberración tiene un carácter meramente nacionalista, y que alude únicamente a los pueblos. Basta ver 4.2: “Los poderes públicos de Cataluña deben promover las condiciones para que la libertad y la igualdad de los individuos y de los grupos sean reales y efectivas”. ¡La libertad y la igualdad de los grupos!”.
ZARAGOZA- RACING 1-1
Els aragonesos es van avançar al marcador en un dels partits trencadors dels registres del pay-per-view, però quan tot semblava decidit va succeïr l’imprevisible: el Racing, sí amics, va fer un gol. Com és lògic tothom, començant pels càntabres, va restar astorat fins a la fi del partit, que va a acabar amb el consabut empat a poc.
BARÇA- MÁLAGA 2-0
Més que un Club es va desfer, amb les habituals col·laboracions que els àrbitres reserven a les zones peninsulars amb uns periodistes esportius més aptes per a la realització d’estudis psiquiàtrics, del Málaga d’Antonio Tapia. D’altra banda, estem en condicions d’assegurar que l’escándol del penal no és més que una cortina de fum per tapar l’inici de les purgues estalinistes endagades pel tripartit. Així, a Torrelles de Foix (?) dos militants dos del PP han estat detinguts per comprar un rifle amb mira telescòpica que ajudés a impedir que els seus quinze mil metres quadrats de sòl fossin convertits per l’alcalde en deixalla, o sigui, en zona esportiva. Ja ningú pot dubtar ara que a Catalunya es persegueixen demòcrates per llur ideologia política, així que reclamem des de ja la fundació de l’Associació de Víctimes del Catalanisme.
VALENCIA- SEVILLA 0-2
Èxit rotund del València –que era gairebé galàctic després de guanyar el Madrid-, que reivindicava les mil·lenàries essències de la identitat valenciana vestint la tercera equipació, o sigui senyeres. Només va faltar que, al principi, sortís un speaker per llegir l’article 9.2 de
la Constitució
espanyola, que diu: “Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.”. El Sevilla, per la seva banda, engalta una ratxa important de victòries, si bé els seus aficionats gaudeixen molt més veient les cares dels bètics que surten per la tele.
OSASUNA- ATHLETIC 3-2
Derbi basc amb gols, llenya, pals i emoció. Al final, un gol en l’últim minut va donar la victòria als navarresos, que són els nous líders del campionat. Per contra, l’Athletic, que no va fer cap gol a l’últim minut tot i que alguns vem tenir moltes ganes d’abraçar algun dels seus defenses a l’estil Grizzlie o boa constrictor, és el nou cuer de la lliga, situació que no ocupava des de just després que l’anterior cap d’Estat –el de
la Gracia
de Dios, etc.- nomenés successor seu, en virtut de la legalitat nascuda el 18 de Juliol de 1936, l’actual cap d’Estat.
R.SOCIEDAD- GETAFE 3-0
L’Erreala d’Amorrortu va decebre llur afició esclafant el Getafe de Schuster i encadenant la segona victòria consecutiva. I és que sí: l’afició donostiarra és si fa no fa tan impresentable com la culé, i té el mateix mal humor. El Getafe, per la seva banda, va tenir el detall de perdre el liderat per permetre que els periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid puguin seguir trobant equips revelació i puguin seguir parlant de la igualtat que caracteritza la lliga de les estrelles.
DEPOR- MADRID 3-1
El Millor Equip de l’Univers es presentava a Riazor encapçalat per Raulito i Robinho, i amb ganes de revenja després de l’infame robatori sofert contra el València. Com no podia ser d’una altra manera va ser triturat, i el que toca acte seguit és esquinçar-se la vestimenta i tractar de posar-hi solució com més aviat millor. La nostra es com segueix. Ningú corre la banda com un puma. Ningú corre un contraatac com un puma. Fins i tot és difícil imaginar qui pot defensar millor l’àrea pròpia que un puma. Potser es perdria en gires asiàtiques en no estar documentada la tolerància dels pumes al jet-lag o als àpats de les aerolínies, però la pell dels felins segueix essent un bé molt preuat als mercats. Així els blancs sentirien, almenys, la satisfacció de veure un equip que es deixaria literalment la pell al camp.
MALLORCA- CELTA 1-0
El Mallorca de Cúper es va desfer per poc a res d’un Celta que segueix aspirant a tot, incloent el fet de que jo arribi a conèixer el nom d’algun dels seus jugadors. Quan juajuajuanfran estava al Celta costava menys poetitzar els partits dels viguesos. D’altra banda, els mallorquins abandonen el fanalet vermell amb una certa precipitació, si bé en el seu descàrrec cal dir que ho van fer amb un partit dels que fan afició.
