La millor afició del món: Ángel Acebes
Tot esperant que el mister Luís Aragonés faci la convocatòria dels homes que aconseguiran complir el somni de tot jugador de vestir la rojigualda en un mundial, nosaltres seguim fent un repàs del bò i millor de l’afició espanyola. Pocs països poden presumir com el nostre de tenir una afició tan distingida i entenimentada. La penetració en tota la societat de la ideología no-nacionalista permet recolzar la “selección de todos” sense fanatismes basats en en coses poc encomiables com els mites o les ideologies col•lectivistes.
Acebes, en un moment de tendresa
Les missions de l’afició espanyola en aquest mundial són dues: a) prosseguir la lluita titànica per la supervivència de la lletra “ñ”, i b) recolzar la Furia per anihilar les Forces del Mal que, via anti-espanyola conjura judeo-maçònica, cada cop que hi ha la fase final d’una competició de seleccions converteixen la Furia en Ràbia impotent. És en aquesta doble lluita que nosaltres destaquem la contribució que pot oferir l’inefable, molt nacional i més catòlic Ángel Acebes Paniagua.
Després d’una fulgurant carrera al més democràtic dels partits espanyols, Acebes va assolir les més altes cotes de totes les coses bones en els dies posteriors als atemptats de Madrid previs a les últimes eleccions generals. No era fàcil, des del seu càrrec de Sinistre de l’Interior, liar la que va liar amb l’inestimable col•laboració de l’estadista Ansar.
Després d’obrir dues-centes mil vies d’investigació, podem assegurar que no hi ha al món dos paius com Acebes
La presència de l’Angelito a la delegació espanyola és per nosaltres un deure patriòtic, per les moltes coses que pot aportar. La secular persecució arbitral que pateix el combinat espanyol podrà ser desenmasacarada a tota velocitat. D’altra banda, sempre és convenient disposar d’una manera ràpida d’obrir vies d’investigació per justificar possibles eliminacions davant combinats de la potència del coreà. Nogensmenys, no és ni de bon tros descartable que durant el Mundial tinguem l’oportunitat d’ensenyar al món la superioritat espanyola en l’excercici de la democràcia. Així, quan ens fumin al carrer, sempre podrem enarbolar el tricorni i mirar d’organitzar un referendum, tasca en que la diligència i l’eficàcia de l’Angelito no coneix igual al’esfera terrestre, per tal que ens deixin reenganxar-nos a la competició en el lloc d’algun equip de musulmans terroristes o de “negros de mierda”. D’altra banda, seria un luxe poder comptar amb el secretari general del PP per la cel•lebració de la tangana del dia de l’eliminació, on el seu verb elegant, la seva experiència en concentracions multitudinàries i les seves alusions als “agujeros negros” de l’àrbitre de torn afegirien un plus d’espectacle a la nostra participació.
Acebes, en un assaig de cel·lebració mundialista
Per últim, ningú pot dubtar dels efectes benèfics que pel conjunt dels espanyols pot suposar la presència de l’Angelito entomant una rera l’altra gerres de cervesa en els bars alemanys tot intimant, com en els bons moments del nostre passat, amb la flor i nata del no-nacionalisme germànic.
Add comment April 4th, 2006