Quarts de final (tornada): Berlusconi en campanya
MILAN-OLYMPIQUE LYON 3-1
Minut 87 a San Siro. Berlusconi 5 punts per sota en els sondejos electorals de cara a les eleccions del diumenge. L’empat a poc que reflexa el marcador deixa fora el Milan de la Champions i, per extensió, a Il Cavaliere fora del Govern i, per extensió, a mercè dels milers de jutges malèvols que no veuen el moment d’empaquetarlo. Silvio sent el pànic, fa valer la seva bona connexió amb Déu Pare i, d’un Milan grisós i arraconat, emergeix Shevchenko per enviar una pilota al pal i Inzaghi per recollir el rebot i rematar al fons de la xarxa. El deliri a les grades i a l’equip de campanya de Berlusconi. L’Olympique, com ja havíem pronosticat, se’n va casa amb cara de tonto a arrossegar el seu futbol d’escola culé (sic, Enric Banyeres dixit) pels camps de patates de Lliga francesa. Ah, i encara un tercer gol introduït pel recte sense lubricació i en el temps de descompte. Dolorós, tot plegat, sobretot pels francesos.
Il Cavaliere i la seva cap de campanya celebren el gol de Shevchenko
El Villarreal s’ha convertit en la revelació de la Champions en la seva primera participació i desperta l’admiració de tots els modestos d’Europa. Sobretot pel seu virtuosisme en l’ús del valor doble dels gols en camp contrari, que li permet un cop més, passar l’eliminatòria havent marcat els mateixos gols que el seu rival. Entre tots els jugadors que van intervenir en el matx cal destacar Materazzi, que es va encarregar d’evocar el mític Tassotti en els no menys mítics quarts de final del Mundial’94, en què va trencar el nas de Luis Enrique i les esperances de la Furia d’un sol i certer cop de colze. Milan a semifinals i Inter a casa: Gloria Gloria i més Gloria al Duce Cavaliere.
JUVENTUS-ARSENAL 0-0
Final feliç a Delle Alpi. La Juventus acaba amb molta més pena que glòria el seu viacrucis d’enguany per la Lliga de Champinyons i des de Rival Petit ens n’alegrem des del més profund del nostre cor corromput pels excessos en el consum de premsa esportiva. L’Arsenal deixa en evidència l’equip més odiós d’Europa i demostra que el model d’equip amb deu retroexcavadores i un porter té les seves limitacions si el rival sap el que és una pilota. A vegades ni tan sols cal tant, com recordareu dels vuitens de final contra la banda de mendicants uniformats del Werder Bremen. Per ser sincers, però, cal dir que la sort de la Juventus estava escrita des que el gruix dels seus aficionats (els alts càrrecs de la Fiat) va tenir l’atreviment de girar l’esquena a Don Silvio durant la campanya electoral. I és que Roma, amics, no paga als traïdors.
BARÇA-BENFICA 2-0
El Barça s’imposa en una lluita desigual contra els elements, la pressió, la mala sort, una conxorxa Berlusconi-Uefa per facilitar al Milan la consecució de la novena Copa d’Europa i, en menor mesura, la banda d’arreplegats mal avinguts que formen el Benfica i es classifica per a semifinals amb autoritat i elegància. Acabada la crònica autocomplaent passem a ocupar-nos de la realitat. El Barça pateix per guanyar un equip que a la Lliga de les Estrelles estaria barallant-se amb la melé d’equips bascos i andalusos per eludir el pou i del qual, Simao “el nuevo Figo” Sabrosa i Geovanni “4500 milions de traspàs” Deiberson en son les fulgurants estrelles. L’àrbitre es va afegir a la festa i ho va fer malament de nassos, però d’aquella manera que fa assentir somrient i malèvols als culés, o sigui que res a dir. Afegir a més que Iniesta va a tornar a liarla al mig del camp, desmentint als que creuen que li falta presència per a defensar com un home i donant la raó als que creiem que remena la pilota amb la facilitat amb que jo em rasco l’entrecuix, o sigui que en principi s’esvaeix tota possibilitat de que “el sabio de Horatleza” el convoqui pel Mundial. A partir d’ara, una missió esdevé vital pels homes de Rijkaard: impedir que el Villarreal llueixi a les seves provincianes vitrines el mateix nombre de Copes d’Europa que el Futbol “Més que un Club” Barcelona.
2 comments April 7th, 2006