Jornada 33: reneix el “espíritu del ladrillo”
BETIS- CELTA 0-2
El Celta de Fernando Vázquez es segueix acostant jornada a jornada al somni de la classificació europea. En aquesta ocasió, la víctima propiciatòria va ser el Betis de Serra Ferrer, que s’acosta al somni de baixar al Pou –somni per l’afició sevillista, és clar-. Al final, zero a dos i cinc finals pendents pels dos equips.
ZARAGOZA- CADIZ 1-2
No fa ni una setmana em vaig comprar l’Ass. Sí amics, és cert: m’estic enganxant a la crisi del “Millor Equip de l’Univers”. El Zaragoza del “lágrima” Víctor Muñoz semblava tenir la copa guanyada. Pel que fa al Cadiz, un article titulat “el espíritu del ladrillo” em va cridar l’atenció i, en efecte, me’l vaig llegir. Es tractava d’un record a l’època com a president cadista d’Irigoyen, que durant quatre anys consecutius va aconseguir, a base de pràctiques “miraculoses” incloent la invenció d’un inversemblant “playoff”. Els resultats, a la vista: els gaditans revifen a la Romareda a costa d’uns locals als que espera un final de temporada ben merescut, especialment pels que a) són fans de Víctor Muñoz, b) els molts seguidors zaragocistes que comparteixen passió amb el “Millor Equip de l’Univers” i c) els molts seguidors zaragocistes que comparteixen passió amb “Més Que un Club”, si bé no s’estan de recordar constantment que el “Millor equip de l’Univers” porta més copes d’Europa.
ERREALA- RACING 1-0
Poc a res impecable de l’Erreala contra un rival directe, tres punts d’or, el deliri a les grades. Els dos equips queden enfrontats a un final de temporada elèctric, on el somni dels 42 punts és l’objectiu. El Racing, a més, somia també amb igualar al Zaragoza en la classificació d’empats.
VALENCIA- ESPAÑOL 4-0
Un cop guanyada la Copa, l’Español de Lotina torna a la seva línia de regularitat. El beneficiat va ser el València de Quique Flores, que a més va tenir la benedicció de la meningitis d’Aimar. Sense Aimar, els blavencianistes no es distreuran amb foteses de la pràctica del centrecampisme que els ha dut tan amunt en la present lliga. Pel mateix preu, l’entrenador local no es va queixar en aquesta ocasió de l’arbitratge.
DEPOR- SEVILLA 0-0
Empat a res a Riazor entre dos equips que es jugaven la UEFA de la propera temporada, dos equips que no han aportat res digne de menció a la present lliga, dos equips igualats i difícils de batre que setmana rera setmana s’han deixat la pell al camp fent mereixent com pocs la zona tranquila, però no ha pogut ser.
BARÇA- VILLARREAL 1-0
“Més Que Un Club” va superar un altre entrenament, en aquest cas contra els “Germans de la Pampa”. Els locals van perdre a Larsson de cara al Partit, mentre que als visitants els centrals Gonzalo i Peña es perdran el matx de Londres contra l’Arsenal. El poc a res final va deixar dues dades importants i que ens omplen de joia: el nou golàs de l’”acabat” Eto’o, i el just final de Peña després d’intentar arrencar-li un tros de cama a Ezquerro.
En l’apartat de l’entron, cal destacar que sembla que la directiva s’ha decidit a querellar-se contra dos dels prohoms que seuen diàriament a la taula de tertulians del graciós –sobretot, pels que els i fa gràcia Arús, i la seva cara no els recorda a un paiu a qui estiguin endinyant un bat de beisbol pel cul- programa de l’Arús, per haver donat a entendre que l’actual junta fa pràctiques semblants a les que feien les juntes de les que ells van ser membres. Nosaltres- cal dir-ho?- no estem per aquests mètodes, i som més partidaris, en la peliaguda qüestió de la premsa esportiva barcelonina, de solucions galàctiques com les dissenyades i portades a terme per “los que no matamos” que encapçalava el General Galindo.
Salva Ballesta, injustament expulsat. Això amb Ansar no passava
OSASUNA- MÁLAGA 1-1
Segueix la maledicció del Reyno de Navarra. Tanmateix, Osasuna segueix a la zona Champions, quelcom que no pot dir el Málaga. Per si això fos poc, Salva Ballesta es va guanyar l’expulsió amb una doble tarjeta simultània que va ser especialment risible, especialment pels que seguim amb fruició a Salva Ballesta.
AT. MADRID- ATHLETIC 1-0
El Patético de Pepe Murcia va guanyar per poc a res a l’Athletic de Clemente en un matx vibrant ben resolt per Fernando Torres i un parell de penals perdonats per l’àrbitre als matalassers. Els locals s’acosten al somni de la Intertotto i empaten a la classificació amb el totpoderós Getafe, mentre els lleons tranquen la seva raxta d’imbatibilitat si bé en un partit esplèndid en què els seus set defenses van estar a punt d’aconseguir el preuat empat a res final.
MALLORCA- ALAVÉS 0-0
Partidàs a Mallorca, d’aquests que et deixen amb els cos ple de bones sensacions, com quan visites el Burgo de Osma en plena Setmana Santa i veus els balcons plens d’ensenyes nacionales penjades per bons veïns amb ganes de processó en particular i democràcia en general. Al final, empat a res després de 90 minuts vibrants que van dur els aficionats al límit de la taquicàrdia, i cinc finals pel final de la lliga pels dos equips.
GETAFE- MADRID 1-1
La sorpresa de la jornada es va donar al Coliseo Alfonso Pérez de Getafe, on dos equips madrilenys van trobar un petit descampat en el mar de grues que inunda laC.A.M (Comunitat Autònoma Madrilenya) per disputar l’esperat partit de la jornada 33 de la “lliga de les estrelles”. El “Millor equip de l’Univers” va aconseguir, sense l’ajuda de Ronaldo però amb l’ajuda de la mà de Baptista, un empat a poc important, grandiós fins i tot, que no va deixar satisfet ningú. Els galàctics no s’acosten a la Champions, els anti-madridistes no veiem que FM es consolidi ni que Raulito esvaeixi els temors de traspàs amb un parell de golets intrascendents, i els entrenador i president local no aconsegueixen acostar-se a entrenar i presidir el “Millor Equip de l’Univers”.
En l’apartat estrictament futbolístic, el públic es va haver de conformar amb esperar algun aconteixement extraordinari, com la caiguda d’un meteorit o un migcampista madridista baixant a defensar, que permetés superar els 90 minuts de tedi que va oferir l’igualat derbi madrileny. Això de la crisi madridista no sembla fàcil. Nosaltres, com a bons espanyols preocupats pel tema, gosem suggerir des d’aquí reblar el clau d’aquest autèntic cap de brot de l’urbanisme galàctic que és la CAM, i seguir inundant de grues tot el territori, incloent els camps de Getafe, Patético i Madrid. Acte seguit caldria signar les actes de desaparició dels dos primers, per traslladar la seu dels partits com a local dels galàctics a Àsia. Això permetria donar alhora un impuls al crucial mercat asiàtic i al sector del totxo madrileny, el que repercutiria positivament a la unitat d’España.
1 comment April 18th, 2006