Jornada 34: La Lliga conmemora l’invent espanyol per excel·lència
VILLARREAL- ERREALA 0-2
El procés de pau avança imparable com l’Erreala allunyant-se del Pou. La col•laboració de Tony Blair, provocant nou baixes als “Germans de la Pampa” per la semi-final contra l’Arsenal, es va tornar a fer palesa. Els txuri-urdins, amb una clara victòria, allunyen els locals del tràngol que suposaria entrar al pou europeu, la UEFA, i passar tota la temporada que ve jugant partits contra el Racing de Transilvània de torn, cosa que alleujarà els aficionats de la Plana.
ESPAÑOL- BETIS 2-0
L’Español de Lotina va aconseguir, segons el “mejillón” Dani, la gens menyspreable xifra de quinze punts, sumats els aconseguits al Lluís Companys i els perduts per tots els seus rivals directes. A més, va aconseguir reintegrar el Betis de Serra Ferrer a la zona calenta de la classificació. Per si fos poc, els periquitos van doblar l’assistència habitual al Lluís Companys. El que no van aconseguir, però, és que els 90 minuts fossin menys avorrits que la resta de la temporada, fet que ens alegra primordialment pels 40.000 periquitos que van pujar a Montjuich.
CELTA- ZARAGOZA 4-0
Com diria Victor Muñoz, el Zaragoza segueix posant el futbol mentre els rivals li allotgen a la porteria successius cabassos de gols. Això succeeix des que el Zaragoza, talment com si es tractés d’un Estatut, va anar a Madrid a menjar-se el món, snif. Mentre l’etapa de Víctor al conjunt aragonès s’acosta al seu final –caldria fer un estudi de com aconsegueixen els entrenadors que parlen compulsivament dels arbitratges fer perdre els papers als seus jugadors-, els locals consoliden la seva posició UEFA, a l’espera que algun dels quatre primers es faci l’hara-kiri.
ALAVÉS- AT. MADRID 0-1
El Patético va guanyar a Vitòria, aprofitant les baixes de tots els davanters. Tots els davanters del Pateti, és clar. Els matalassers segueixen a distància del somni europeu, mentre els locals s’acosten al pou i ho hauran de fiar tot al procés de pau en general i a Mallorca i Racing en particular. A més, la motivació de Piterman en les últimes jornades –i la que pugi induïr en els rivals dels seus rivals- seran inmillorables, doncs si l’ucraïnès aconsegueix la permanència i baixa el seu exequip, ben segur que podria passar tot l’estiu rient sense parar.
RACING- GETAFE 1-3
El Getafe segueix guanyant partits sense parar. En aquesta ocasió, els madrilenys van apallissar a domicili el Racing, en el que Preciado ha decidit dimitir per tal que sigui un altre el que es mengi el “marrón” de les últimes jornades. El somni d’una primera sense equips càntabres, més a prop.
Vet-ho ací l’artefacte
SEVILLA- BARÇA
50 anys després de l’invent de la fregona –la principal aportació espanyola a la cultura universal-, un xàfec amb calamarsada inclosa va contribuïr a suspendre el partit de “Més que un Club” a Sevilla. Els operaris locals es van aplicar a reitrar l’aigua del camp sense l’ajuda de mariconades anti-espanyoles com bombes d’aigua amb la preceptiva hora de retard, de tal forma que l’afició local es va haver de conformar amb celebrar la derrota del Betis a Barcelona.
Mentrestant la culerada era un clam als carrers de Catalunya. El clam era “tots units fent fossa”, i sota aquesta divisa els culés de l’Associació de Víctimes del Cruyffisme van escombrar les llibreries per fer-se amb el llibre de Sandro “Oliver Twist” Rossell. Rossell, que té la originalitat de no ser capaç de veure diferències entre Nuñez i Laporta, segueix venent biblies sobre la consabuda virtualitat del Barça –a diferència del món real, honrat i examplar que va viure a la Nike-, el seu model de “Zidanes i Pavones” a la catalana, i, en fi, el deliri a l’Assemblea de Majares barcelonina i als seus colegues de la Brunete futbolística.
En l’apartat metafubolístic, cal felicitar el President Maragall pel gol que li va clavar a Zapatero després de driblar a tota la fila dos del PSC –la que seu al seu darrera al parlament amb el punyal preparat, això és: la il•lustrada De Madre, el sincer Iceta, l’honrat Joan Ferran i la dona del transparent Pepe Zaragoza-. No és que ens sembli malament això d’empassar-nos l’Estatut-patena que van pactar en Mas i en ZP per acte seguit convocar unes anticipades que permetin un govern “responsable”, “moderat”, “de consens” i demés zeros conceptuals entre convergents i socialistes amb Duran de ministre, no. Però posats a triar, jo prefereixo l’extrema dreta nacionalista d’Acebes i companya fabricant independentistes mentre els bulldogs dels aparells convergent i socialista es busquen la vida en concursos de tele-realitat o, directament, com a tertulians.
MALLORCA- OSASUNA 0-1
Partidàs a Son “Mocs”, on els dos equips van oferir al respectable 90 minuts de tediós centrecampisme amb poques ocasions i dos equips difícils de guanyar. A l’últim minut, emperò, un jugador va decidir tractar de fer un gol. El subversiu, davant la sorpresa general, va correr més de mig camp i ho va aconseguir sense cap problema, acostant Osasuna a la Champions i deixant manzano amb el rostre desencaixat.
ATHLETIC- VALÈNCIA 0-3
L’Athletic de Clemente va fer un dels seus millor partits contra el Blavència de Quique Sánchez Flores. Tanmateix, als últims deu minuts els visitants van començar a marcar gols gràcies a Villa, de tal forma que els blavencianistes es consoliden al segon lloc mentre als locals tornen els tremolors. I és que ja sabíem que el procés de pau serà llarg, difícil i dur i en qualsevol moment a algú se li pot anar la mà –ja sigui a Barañain, a Getxo o a la Katedral-, així que només ens queda desitjar que la impresentable actuació de Villa –autor dels tres gols blavencianistes- no minvi les opcions del nostre duet atacant –Nene- Niño- al Mundial. Tenint dos ariets que juguen en equips madrilenys, fóra un sacrilegi permetre que actuessin davanters d’equips poc universalistes, doncs no serien capaços d’oferir al món unes gotes del no-nacionalisme que caracteritza els millors espanyols.
CADIZ- DEPOR 1-1
Empat a poc al Ramon de Carranza, on el Cadiz d’Espárrago no va poder contra un Depor de Caparrós que va acabar l’equip amb nou. Els visitants sumen un punt d’or en la seva lluita per tornar a les competicions europees, mentre els locals seguiran esperan el miracle en els últims quatre partits.
MADRID- MÁLAGA 2-1
Brillant victòria d’un decidit i enèrgic “Millor Equip de l’Univers” contra un rival complicat, el Málaga de Yerro, amb fases de futbol “impressionant”, segons el nacional-catòlic tècnic madridista. Un heroic penal i un heroic gol del no menys heroic Sergio Ramos a les acaballes del partit acosta els galàctics a la somiada segona plaça, això és, la que permet gira asiàtica, la que permet donar un respir al president Fernando Martín, la que permet als blancs ingressar una mica més pels jugadors que hauran de vendre, la que permet a FM una mica més de líquid per fer fitxatges il•lusionants, en una paraula: la plaça que desitgem tots els anti-madridistes pel “Millor equip de l’Univers”, mentre alhora ens conformem de bona gana amb el descens del Málaga, un altre dels molts equips espanyols que en la pràctica excerceixen com a filial madridista.
1 comment April 24th, 2006