La Lliga de les Estrelles

Que bombardegin Kosovo, torna la Champions

February 21st, 2008

Liverpool-Inter 2-0

Torres demostra que en les grans ocasions sap imposar la seva presencia sobre el camp i recorre a la seva millor arma futbolística (les lipotímies en les immediacions de l’ària rival) per deixar l’Inter amb 10 jugadors abans del minut 30 de partit. Acostumats com estan a veure el seu equip fer el ridícul a Europa, fins i tot ara, amb la millor plantilla en dècades, més d’un interista deu pensar que és preferible una eutanàsia ràpida y relativament indolora contra el Liverpool a vuitens, que una mort ignominiosa més endavant contra el supervivent del Sevilla-Fenehrbaçe.

Schalke 04-Porto 1-0

Com que aquest partit no interessa a ningú, aprofito l’espai per apuntar dues dades freaks: 1) Kuranyi, autor del gol del Shalke, té ni més ni menys que tres nacionalitats: l’alemanya, la brasilera i la panamenya. 2) Ni França, ni Alemanya, ni Itàlia, ni Gran Bretanya. Són Romania, Eslovàquia i Xipre els altres dos països europeus que, juntament amb Espanya, es neguen a reconèixer la independència del Kosovo. A la pell del brau, per una vegada, es posen d’acord sobre algun tema la ultradreta nacionalcatòlica i els vells nostàlgics de l’esquerra ortodoxa, que als anys 90 s’alineaven al costat del Camarada Milosevic.

Roma-Madrid 2-1

El bon antimadridista sent, davant d’un partit del Millor Equip de l’Univers, dos desitjos que sovint entren en conflicte entre sí. Per una banda, hom voldria que perdés sempre, però per l’altra, l’aquelarre desenfrenat que qualsevol gol de Raúl (i subratllem el qualsevol) provoca a les redaccions dels diaris esportius madrilenys, suposa una temptació difícil de vèncer. Aquest cop, però la satisfacció ha estat plena: derrota del Madrid malgrat un gol de rebot del que estira el carretó: lleig com ell sol, celebrat donant-se forts cops al pit i assenyalant-se a si mateix amb els polzes rampants. Deliri i vergonya aliena a les grades. Igualment inoblidable i senyorial l’escena final del partit, amb els jugadors del Madrid protestant acaloradament perquè l’àrbitre havia pitat el final 10 segons abans d’hora.

Olympiakos-Chelsea 0-0

Duel igualat, jugat de poder a poder, en el qual les defenses es van imposar als atacs i a la capacitat dels espectadors per restar desperts. O això diuen, jo evidentment no vaig veure el partit, o sigui que m’he informat a través de la web del AS. No hi he trobat res d’interessant: ni masses faltes, ni massa temps perdut, ni amonestacions a dojo. Un partit d’allò més sonso. Des que no hi és Mourinho, el Chelsea ha perdut appeal i l’Olympiakos simplement no hauria de jugar la Champions. L’única cosa insòlita que he trobatllegint la crònica és aquesta frase: “…un lanzamiento con el pie derecho después de un centro del brasileño Juliano Belletti”. La idea que algú, sigui qui sigui, pugui rematar un centre de Belletti, m’inquieta.

Fenerbahçe-Sevilla 3-2

El Fenehrbaçe derrota al Mejoh Equipo der Mundoh, el que, segons els càlculs matemàtics, positius i ultracientífics de la IFFHS, converteix l’equip turc en La Polla En Vinagre. Rivalpetit vol expressar tota la seva solidaritat a Del Nido, davant la possibilitat que li toqui abandonar la Champions sense haver provat els canapès d’una sola llotja d’honor del primer món.

Arsenal-Milan 0-0

Dues bones notícies per Berlusconi en una sola setmana: per una banda el seu equip s’emporta un valuós empat a res d’un camp difícil com el de l’Arsenal. Per altra banda un tribunal el declara culpable de frau comptable, però reconeix que aquest delicte ja no existeix com a figura penal després que el govern, presidit per ell mateix, el despenalitzés l’any 2002, fent gala d’aquella concepció tan domèstica del poder legislatiu i executiu que l’ha fet famós. Resultat: absolució, o millor, culpable d’un delicte que ell mateix ha borrat del codi penal. A més té deu punts d’avantatge en els sondatges electorals. Itàlia va Bien.

Olympique de Lyon-Manchester 1-1

Partit de merda perpetrat per dos equips plens a vessar de jugones, fantasistes, mitjapuntes creatius, bicicleters i saltimbanquis arreplegats entre el lumpenproletariat dels pitjors suburbis d’Europa, d’Amèrica i Àfrica. Ens juguem el colló esquerre d’en Popota que l’Olympique de Lyon aquest any tampoc es menja un colí, per dir-ho a la manera dels enyorats Mecano.

Celtic-Barça 2-3

En primer lloc volem dir que ens caguem en la puta Copa África. Els únics enfrontaments entre nacions africanes haurien de fer-se lluny d’un camp de futbol, amb matxets o llances rudimentaries i possiblement sense utilitzar jugadors “que pertanyen” a clubs Europeus. Eto’o torna i en un quart d’hora fa més que Ronaldinho en tota la temporada, que cal dir-ho, tampoc és cap gran mèrit. L’eliminatòria està encarrilada, malgrat els encomiables esforços de Gaby Milito, entossudit en cobrir el seu home única i exclusivament a través del poder de la ment.

Entry Filed under: Champions 07-08