La Lliga de les Estrelles

Jornada 25: -2

February 25th, 2008

OSASUNA- AT. MADRID 3-1

Una extranya vibració recorre l’ambient. Kosovo independent i, acte seguit, el Pateti que surt de la UEFA amb els peus per endavant i és atropellat en un camp plè d’ikurrinyes.
SEVILLA- ZARAGOZA 5-0

Pallissa monumental del Sevilla al Zaragoza, que aquesta setmana no pot plorar als àrbitres com és costum. O potser sí, perquè el Zaragoza és molt Zaragoza. Els andalusos s’acosten a la Champions.
MURCIA- VALLADOLID 0-1

Una extranya vibració recorre l’ambient. Sí, tema Kosovo. La gravetat de la situació ha imposat una reunió al màxim nivell Luís Aragonés- Raúl per planificar una estratègia de defensa. Al mateix temps, el Valladolid li dóna el cop de gràcia al Murcia, i Joseba Llorente segueix ampliant la seva distància amb altres davanters més dolents en la classificació del pitxitxi.
ATHLETIC- VILLARREAL 1-2

Una extranya vibració recorre l’ambient. Tanmateix, no afecta l’Athletic, que segueix amb la seva temporada mediocre i es torna a acostar als llocs de descens, mentre els Germans de la Pampa consoliden la seva posició Champions.
VALENCIA- RECREATIVO 1-1

Empat a poc entre Blavència i Recre. Els txes segueixen amb la ratxa que van endagar quan van decidir incorporar motius blaveros a la seva vestimenta, i fins i tot han tingut un combat judicial que ha fet les delícies del respectable entre el president i el capità.
BARÇA- LEVANTE 5-1

Segueix la ratxa d’imbatibilitat de Més Que Un Club des del moment en què em vaig treure el carnet de soci. En aquest cas, els culés van encadenar el seu segon partit de futbol digne en tota la temporada, fet que ens duu a dues reflexions complementàries: a) sí, els rivals eren els que eren, però eren igual de dolents que els que ens hem hagut d’empassar la resta de l’any; i b) ha arribat l’hora de dir-ho: quan sentim allò de “ha fet una jugada que val una entrada”, no hem de dubtar a l’hora d’usar la violència psicològica -i física també, a poder ser- contra el que usi la frase. “Una jugada que val una entrada” és la típica jugada de brasiler en un partit pitjor que veure un debat entre els serbis del PSOE i els del PP. El que val l’entrada és un partit de futbol ben jugat, amb els jugadors motivats i desmarcant-se i, a poder ser, amb els que no vulguin jugar o s’estimin més fer el pallasso tocant la pilota amb la mà es quedin a casa.

Ben segur que els agradits no ens ho agrairan immediatament, però en el futur ho faran. Al cap i a la fi, és pel seu bé.

DEPOR- ESPAÑOL 2-0

Una extranya vibració recorre l’ambient. Sí, el tema Kosovo. Per això, els serbokosovars de l’Apañó estan a veure-les venir, especialment després d’unes paraules del talismà Luís García en què asseverava que els pericos ja són un club gran. Els de Lotina, per la seva banda, afegeixen emoció a la lliga, amb una melé d’equips a un partit del descens.
MALLORCA- BETIS 1-1

Empat a poc a Son Mocs, on el Betis segueix amb la seva xamba i el Mallorca consolida el seu lideratge empatador a l’hora que es posa en problemes classificatoris. Parlant dels alemanys, cal condemnar aquí, en nom del futbol espanyol, l’aposta de la canciller Merkel per investigar el frau fiscal, base amb el totxo de tot el que coneixen per lliga de les estrelles.
RACING- ALMERÍA 1-0

Els dos equips revelació de la temporada, pletòrics i a vessar d’aspiracions europees que provoquen cada nit malsons a Platini, Blatter i a tots els vividors de la UEFA i la FIFA, no deceben. Poc a res amb dos expulsats, i tal dia farà un any.
MADRID- GETAFE 0-1

Sí amics, és cert, i cal dir-ho alt i clar: hi ha jugades que valen el valor d’una entrada. No, no ens referim a la falta que va tirar un crescut Raúl, a escassos dotze metres de la porteria. Tampoc ens referim a la manera que té Van Nistelrooy d’encarar el porter després d’haver fet dos pals en les últimes setmanes.

No, ens referim a la jugada en què els blancs s’avancen en el marcador i corren cap al corner a cel·lebrar que, després d’una hora empassant saliva, s’avançaven a un Getafe que venia de jugar UEFA el Dijous i que la setmana que ve te la semi-final de Copa. Inexplicablement, l’àrbitre va anular el gol esgrimint miserablement una argúcia legal -un flagrant fora de joc del “Que Nunca Aparece, Pero Aparecerá. Siempre lo Hace”-, i els visitants van aprofitar per liquidar el Millor Equip de l’Univers amb un contraatac de molts contra dos. Bé, contra un i mig, perquè cal no oblidar la compassió que inspira l’actuació de Guti -l’altre mimat del qual la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid reclama la internacionalitat- mirant d’aturar el contraatac, amb lesió inclosa.

Entry Filed under: Lliga 2007-08