La Lliga de les Estrelles

Quarts de final: La Champions està devaluada

April 3rd, 2008

ROMA – MANCHESTER UNITED 0-2

La Champions continua amb més pena que glòria després de l’eliminació, a mans de dos gegants del futbol, dels millors equips del segle XX i XXI respectivament segons les carajillesques estadístiques de la IFFHS. La Roma, aquest equip sòlid i rocós que es va desfer del Madrid, va ser còmodament arraconat per un Manchester imponent, amb gols d’un gitano portugués i d’un xaval boví que sembla sortit d’una pel·lícula del Ken Loach sobre els estralls del thacherisme. Tot i que el 5-2 en el balanç final de seguidors apunyalats en l’últim enfrontament entre els dos equips a l’Olímpic de Roma feia esperar un bonic espectacle a les grades, el tifosi romans no van estar a l’altura de les circumstàncies, palesant, un cop més, la decadència del calcio italià. I Berlusconi manté un còmode avantatge en el sondatges electorals, dit sigui per completar el quadre dramàtic.

SHALKE – BARÇA 0-1

Bonic espectacle el que va oferir el Barça, defensant com un gat panxa amunt el gol d’avantatge des del minut 30 del primer temps. No està malament tenint en compte que parlem de tot un Shalke. Una munió de targetes per pèrdua de temps, faltes tàctiques, lesions simulades i canvis d’aquells d’atrevessar el camp xino-xano entre els xiulets del públic. Però potser el Barça avui per avui no està per molt més: apretar el cul i esperar que vagi bé. De totes maneres, si el Milan de l’any passat, que desprenia una forta olor de mort, va guanyar la Champions, tampoc cal descartar que, fent fàstic i amb una mica de sort, el Barça es planti a la final.

ARSENAL – LIVERPOOL 1-1

Benítez renega dels seus flirtejos amb el tiki-taka als vuitens de final i es posa la boina de chofer per aparcar tres dotzenes d’autobusos davant de la porteria, emportant-se un empat valuós d’un camp difícil com l’Emirates Stadium o com es digui. No he llegit els diaris esportius nacionals de la nació de Madrid, però suposo que deuen haver fet literatura de la bona evitar la paraula catenaccio. I aprofito la presencia de Sex i Torres per confessar que, després de dues ampolles de vi i un parell de gin-tònics, vaig posar-li per escrit al Popota que aquest any la Fúria s’emporta l’Eurocopa.

FENERBAHÇE – CHELSEA 2-1

El Fenerbahçe en té prou amb tres xuts en tot el partit, un dels quals en propia porta, per fer-se un panxó de riure. La part de Rival Petit que represento ha decidit donar el seu suport incondicional al Fenerbahçe des que va venir a saber que el ricatxón turc (sembla ser que no és un oxímoron) propietari del club, ha declarat la seva intenció de fitxar el Ronaldinho. Aquest, rumor, que probablement té tanta credibilitat com en Popota parlant de la propia vida sexual, s’ha convertit en l’única esperança blaugrana de treure algún duro per la venda de l’ex-jugador brasiler. Així és que, amb l’esperança que el Fenerbahçe passi primer a semis, després a la final i, si convé, guanyi la Champions i pilli una pasta, els de RivalPetit ens apuntem a l’onada de fraternitat turco-catalana i cridem ben fort: Visca Turquía! Sí a l’ingrés a la UE! Visca Atatürk!

Entry Filed under: Champions 07-08