La Lliga de les Estrelles

Jornada 31: Torna el “sosi”

April 7th, 2008

LEVANTE- VALLADOLID   0-3

Després d’unes poc merescudes vacances, em poso mans a l’obra amb un partit més lleig que la llibreria que hi ha a Gala Placídia, aquella dels eslogans sociates. El Levante fa un pas endavant. Alguns diran que pot ser un pas endavant cap al Pou, però cal tenir amplitut de mires: el Levante comença a construïr la Casa Gran del “Equipo de todos”. Amb la requalificació bloquejada, els sous impagats i tot el país valencià de pet cap a una recessió de les que fan època, els blavencians aposten per ser la Covadonga de la Fúria i, un cop els nivells de pobresa arribin al llindar miserable en el que comencen a sortir megacracks com bolets, els blaugrana retornaran per la porta gran no només amb un equipàs, sinó amb un estadi de 250.000 persones que pernoctaran a les graderies que seran tota la seva llar.
ZARAGOZA- BETIS   0-3

Hi ha qui prefereix fer el ridícul a les cimeres internacionals. En ZP, sense anar més lluny, aprofita el seu bilingüisme i el cosmopolitisme inherent a l’essència espanyola per restar com un autista. El Zaragoza, no. El Zaragoza s’estima més fer el ridícul a casa, contra un equip patètic i comprant bitllet per ser a Ipurua la propera temporada. Això sí, no sembla que aquesta setmana es queixin molt dels àrbitres.
AT. MADRID- ALMERÍA   6-3

Sí amics, és cert: tinc un paper signat pel botifler el de la 13 dient que aquesta eurocopa serà la de la Fúria, que enguany cal somiar i etc. Val a dir que el va signar als postres, però quan es faci famós si al final li surt bé l’operació de canvi de sexe i pell i passa a dir-se Chun Li, faré valer el paper per treure’m uns calers als freak-programes de la tarda. D’altra banda, nou gols nou es van veure al Calderón, així que la pallissa que espera als matalassers per comensar l’alegria serà d’escàndol.

ATHLETIC- ESPAÑOL   1-0

L’Apañó segueix imparable des del moment en que el gafe Luís García va gosar dir que a Catalunya hi havia dos equips grans. 9 punts de 48, i nova derrota per poc a res contra una lleons que, aferrats a la mediocritat més absoluta -equip menys golejat de la lliga i tercer equip menys golejador, és a dir: el deliri a les grades-, segueixen escalant posicions. El detall emotiu del matx va ser el gol de Garmendia, que havia hagut d’abandonar el camp a l’últim matx a la katedral després de ser atropellat pel porter rival, amb els ulls fora de les òrbites, fortament conmocionat i enganyat pels seus companys, que li van dir que el partit ja s’havia acabat per disminuïr la seva resistència a col·locar-se a la camilla i abandonar el terreny de joc.
SEVILLA- VILLARREAL   2-0

Els Germans de la Pampa tornen a fracassar amb estrèpit quan les coses es posen serioses, si és que es pot dir fracassats a uns paius que van segons i estan fent una temporada més que acceptable. Er Mejóh Equipo Der Mundo segueix consolidat a la zona UEFA, i amb sort l’any que ve podrà tornar a guanyar a l’Aberdeen de torn i agafar encara més punts d’aventatge.
BARÇA- GETAFE   0-0

Empat a res al Camp Nou entre Més Que Un Club i la seva bèstia negra, en un partit amb tres pals en el que el més noticiós va ser el retorn a l’escenari del “sosi”. Ja hi havia hagut símptomes els dies precedents: els clàssics aspirants a seguidor del Betis que dediquen els matins dels dies laborables a assistir ebris als entrenaments culés per dir ganduls als jugadors, pintades a la casa de Déu, pintades reclamant el fitxatge de l’entrenadoret aquell que anava camí de completar la seva quarta temporada al Chelsea sense guanyar res important, etc. En això, dèiem, aparegué el “sosi” que, amb la ineptitut habitual, va decidir muntar un show d’aquells que es veuen a les notícies d’Antena Trash, amb l’espectacle habitual consistent a la combinació de mocadorada i el vòmit de consignes d’un nivell intel·lectual chaconià a la sortida de la llotja. Si les coses segueixen per aquest camí, no descarto que el RivalPetit faci una crida, coincidint amb la visita dels hooligans del United, a tots els culés a unir la seva força al més distingit de la societat britànica per netejar la ciutat de Barcelona a cop de cervesa.
Això sí, almenys no tenim al grupo Godó reclamant incessantment l’alineació de Ronaldinho. Menys dóna una pedra.

RACING- DEPOR   1-3

El Depor segueix la seva absurda escalada -és el millor equip de la segona volta- a costa d’un Racing que va pagar car l’excés de confiança, ja que tots sabem que en una competició del nivell de la lliga de les estrelles no hi ha rival petit i el que perdona ho acaba pagant. A més, els gallecs no s’ahuran d’empassar l’any que ve patètics partits contra l’Spartak de Transilvània de torn.
OSASUNA- RECREATIVO   0-1

Per fi, un matx seriós, sense excessos, jugat de poder a poder, amb igualtat, amb centre-campisme, amb faltes a dojo, amb targetes, en fi: un poc a res trepidant, excels i maravellós com una assemblea d’agrupació d’ERC, snif. Al final, el Recre agafa aire, i els navarresos dixen la cel·lebració de la permanència per més endavant, que sempre fa més il·lusió.
MURCIA- VALENCIA   1-0

La mà de Clemente es comença a notar a Murcia. La de Koeman ja fa temps que es nota a Mestalla, i com. Al final, poc a res que perllonga l’agonia dels dos equips en un derbi de gents assedegades governades per estadistes que saben que les diferències entre dreta i esquerra són cosa del passat.

MALLORCA- MADRID   1-1

Empat a poc dels nostres enemics, amb un joc paupèrrim, l’àrbitre en mode bilingüista i el Mallorca perdonant-ho tot per eixamplar el seu prestigiós lideratge en la important categoria d’empats. Que aquest Madrid ens hagi birlat dues lligues a cop de badall és quelcom que haurem d’amagar als nostres fills i especialment als que pugui adoptar el de la 13 inventant-nos, si cal, que els vem deixar guanyar per contribuir a paliar la fam a l’Àfrica.

Entry Filed under: Lliga 2007-08