La Lliga de les Estrelles

Quarts de final: El “sosi” a la Champions

April 10th, 2008

LIVERPOOL – ARSENAL 4-2

En aquest blog ens agraden més els partits de merda, amb dosis massives de migcampisme, empat a res al final dels 90 minuts i, a ser possible, en un camp basc com a escenari i amb tangana navallera al túnel de vestuaris. No obstant això, cal reconèixer que aquest partit, malgrat la frivolitat del resultat final i l’efeminat pentinat de Torres, va ser d’aquells que val la pena de veure. El rude joc castellano-manxec del Liverpool va acabar imposant-se al cosmopolitisme refinat de l’Arsenal, que va dominar durant algunes fases del partit però va perdonar massa. Una lliçó per a ultra-cruyffistes i estetes. Acostumat al trepidant futbol de la Mejoh Liga der Mundo, i en especial a l’handbolístic joc ofensiu del Barça dels últims dos anys, aquest partit feia l’efecte de veure’l a càmera ràpida.

CHELSEA – FENERBAHÇE 2-0

S’estronca aviat el somni de veure com els Otomans conquereixen Europa de nou, però queda el consol de veure com Grant iguala el millor resultat obtingut en Champions pel seu predecessor. Volem aprofitar l’avinentesa per proclamar ben alt la nostra opinió: els culés que demanen per al Javier Clemente portuguès la banqueta del Barça haurien de ser utilitzats com a matèria prima per a la propera remodelació del Camp Nou. Només aquells que reivindiquen el Guardiola mereixen càstigs més cruels, jo què sé, un carnet de soci honorari de l’Espanyol o quelcom per l’estil.

Sóc un fiera.

MANCHESTER – ROMA 1-0

La Roma no aconsegueix fer sonar la flauta i es mostra tan incapaç de remuntar l’eliminatòria, com Walter Veltroni de remuntar en els sondatges electorals. Les eleccions italianes són diumenge i Berlusconi pretén donar el cop final al seu rival anunciant l’imminent fitxatge de Ronaldinho i el retorn de Shevchenko al Milan. Dos òptims fitxatges, vaja. Esperem que aconsegueixi enviar el Milan a la Serie B. Pel que fa al partit en si, a mi el Manchester em sembla un bon equip per a la semifinal, esperem que el gitano portugués faci el que sol fer en les grans ocasions (cagar) i que el Barça faci, per primer cop en els últims 24 mesos, un partit decent contra un rival de certa entitat.

BARÇA – SHALKE 04 1-0

El “sosi” ha tornat, i ara que ja ha trobat el gustillo a agitar el mocador, serà difícil que deixi de fer-ho. El “sosi” té la capacitat intel•lectual d’un gos domèstic, i com el gos domèstic, resulta difícil treure-li els mals hàbits. Xiulets al minuts 20 de partit, mocadorada histèrica amb el canvi de Bojan, en un partit que el Barça tenia bastant controlat. De fet hauria pogut acabar 5 a 0 si Eto’o i sobretot Henry no haguessin mostrat la seva vessant més “Saviola”. El clima de derrotisme que es viu a Can Barça és en el fons una bona noticia i evitarà les excrecions d’eufòria que en altres circumstàncies ens escopirien a la cara l’Spork i l’Immundo Deportivo. I no volem acabar aquesta crònica sense lloar la brillant intuïció comercial de l’economista de capçalera de Catalunya, Xavier Sala i Martín. No posem en dubte que hagi llegit i rellegit El zoo d’en Pitus, però li aconsellaríem que, quan acabi amb les sempre educatives obres del Sebastià Sorribas, es mirés algun manual d’introducció a la microeconomia, a veure si entén que dir a la radio que el teu producte és una merda, no sol estimular als idiotes incauts possibles compradors a donar-te diners a canvi de quedar-se’l.

Entry Filed under: Champions 07-08