La Lliga de les Estrelles

Jornada 32: el segon lloc, en perill

April 13th, 2008

ESPAÑOL- OSASUNA 0-1

Segueix el demolidor efecte de les paraules del bocas Luís García sobre la grandesa de l’Apañó en un dels pocs partits que, en una jornada nefasta, suposa un bri d’esperança. Com les hòsties que s’esperen entre Montilla i Zapatero després del nomenament de Corbacho i demés serbis per preparar la pista d’aterratge de la psoevergència.
VALLADOLID- AT. MADRID 1-1

Tot torna. Berlusconi al govern italià, la CEOE al govern espanyol, Sebastiàn a la política, el felipisme a l’apolítica, ERC al grup mixt, el “sosi” al Camp Nou, Rouco a la conferència episcopal i, com no, els empats a poc a Pucela, i el Pateti regalant punts al final de lliga quan sembla que millor ho tenen.
DEPOR- ATHLETIC 3-0

Pallissa del Depor de Lotina -millor equip de la segona volta, fet que marca el llistó de la lliga de les estrelles- a l’Athletic de Kaparrotz, després de que la premsa més humorística de Biscaia especulés amb les opcions europees dels bascos. Ambdós equips queden consolidats a la zona tranquila, on sis partits a cara de gos portaran el deliri a ambdues aficions.
VALENCIA- RACING 1-2

El Blavencia reserva per la final de Copa i s’acosta una miqueta més al descens després de perdre a casa contra un Racing que segueix amb una temporada convincent. tanmateix, els seus màxims responsables han anat desfilant cap a la porta, fet del que cal conclure que existeix una cultura democràtica superior al futbol espanyol que al Ministerio de Fomento.
GETAFE- ZARAGOZA 0-0

Empat a res entre el nou equip simpàtic i un Zaragoza que mira la mort a la cara. Els aragonesos no eviten , emperò, atribuir lluir situació als arbitratges, i en concret denuncien els errors de l’àrbitre del Recre-Barça a favor dels africans. Els madrilenys, per la seva banda, esdevenen per sempre més -o sigui, fins que el tsunami del totxo liquidi els equips de la LFP i els municipis els alcaldes dels quals han tret més pit en els últims 15 anys fardant de creixement- equip simpàtic de la lliga, després del festival de l’humor que entre ells, els borbons i els comentaristes d’Antena Trash van oferir en el comiat uefero de l’equip de Laudrup.
RECREATIVO- BARÇA 2-2

Pista lliure per tal que l’Imnudo Deportivo, el nuñisme sociològic i el grupo Godó segueixin tirant merda contra el Barça. No només això: pista lliure perquè el cretí del sosi segueixi tirant del mocador i fent el ridícul. Per sort, Déu va sortir del seu retir espiritual i, de viva veu, va fer saber als fidels els següents missatges: tots els que van xiular en el partit de Champions, així com els que van treure mocadors, mentre les aficions britàniques es deixaven la pell animant els seus equips, són madridistes; tots els culers de veritat han d’estar contents al donar-li la patada al Ronaldinho.

Pel que fa al partit en sí mateix, la no cel·lebració dels gols per part d’Eto’o parla ben a les clares del miracle que ha aconseguit Rikjaard: que un paiu competitiu i lluitador com ell sol sigui pura impotència. Si a això li sumem les errades de Valdés, que el United va com un cohet cap a aquesta Champions i el fet que el de la 13 anunciés el mateix dia les opcions del Barça a la Champions i de la Fúria a l’Eurocopa, les opcions de que el United deixi la culerada sense grup parlamentari augmenten exponencialment. Així, és un bon moment per adquirir el compromís que, de succeïr el miracle de que l’actual Barça es carregui el United, compararé les mesures econòmiques dels programes del PSOE i el PP fins que hi trobi deu diferències, fet que em pot portar vàries vides.
Tanmateix, torna Messi, moment que aprofitem per reivindicar el càstig corporal contra tots els periodistes que emprin la paraula “il·lusió” en els seus escrits o al·lucions. Sempre, és clar, que no siguin periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid.
MALLORCA- SEVILLA 2-3

Convincent victòria del Sevilla a Mallorca. Er Mehó Equipo Der Mundo consolida llur plaça a la UEFA i resa perquè el pateti segueixi fent regals, a veure si es torna a colar a la Champions i es pot venjar del totpoderós conjunt otomà el proper Agost.
BETIS- LEVANTE 0-1

Un altre motiu d’esperança. No pel Levante, que baixarà sí o sí, ha perdut la requalificació, seguirà sense pagar la plantilla i un llarg etc. Però sí pel que respecta al Betis, que manté les, per bé que escasses, opcions de desaparèixer del mapa futbolístic amb un descens.
ALMERÍA- VILLARREAL   1-0

Candidat al títol, equip revelació, igualtat, emoció, faltes tàctiques, el deliri a les grades, poc a res, es a dir, Solbes-Pizarro.
MADRID- MURCIA   1-0

Sí amics, és cert: d’aquí un munt d’anys, podrem explicar als nostres néts que un Madrid penós, amb un president analfabet funcional, uns entrenadors lamentables i un fòssil tirant del carro, va birlar dos lligues a Catalunya, una rera l’altra, gràcies a una combinació de factors que seran investigats pels scholars americans i per la NASA. Això sí, Clemente es va donar el gust de plantar set defenses al Bennabéu, i mantenir-los tot i que el Millor Equip de l’Univers jugava amb un menys -a part de Raúl-. Al final, poc a res o, el que és el mateix, passadís al canto, humiliació sagnant que esperem tingui efectes beneficiosos la propera temporada. Com a bones notícies de la setmana, aportem que el germà de Sergio Ramos s’ha fet agent de futbolistes, i que Casillas ha canviat el seu pel de Fernando Alonso per donar més potència a la seva imatge i al rendiment que en pot treure.

Com a notícies freak, Alfonso Pérez va ser entrevistat al telediario com a participant en la fira inmobiliària madrilenya -per on també hi havia Suker col·locant pisos a Croàcia- en tant que gerent d’una inmobiliària i, sí, manté el mateix tò animós de sempre, fet que afegit a la situació del sector et feia venir ganes d’apadrinar-lo al final de la mateixa.

Entry Filed under: Uncategorized, Lliga 2007-08