Champions

Després del fracàs dels referèndums de la Consti i de la coronació com a campió d’Europa del llastimós Liverpool de Benítez, semblava que Europa estava condemnada a prendre el camí de la desintegració i la guerra civil. Per sort, la vella Europa ha resistit les embestides i enguany podem tornar a gaudir del fruit més dolç de la construcció europea -després de les beques Orgasums-: sí, estimat lector, la Champions League.

Competició glamourosa on les hi hagi, la Champions League permet veure coses que als soferts seguidors de la Lliga de les Estrelles no ens ha estat ni tan sols permès de somniar. Futbol, sense anar més lluny. I és que es tracta d’una competició única que permet veure cada dimecres com equips de primeríssim nivell europeu s’enfronten entre ells o, si la sort els ha estat esquiva en el sorteig, com s’estavellen un cop i un altre contra els murs infranquejables provinents de la Millor Lliga del Món. Significa això que a la Champions League només hi té cabuda el futbol? I ca, estimats lectors, aquesta competició ofereix també un catàleg inesgotable d’atractius als amants de les més depravades perversions del futbol -com molt bé es va encarregar de demostrar el campió de l’edició 2004-05. La sola possibilitat de conèixer exòtics pivots defensius i migcampistes de contenció de nom impossible, és ja de per si un motiu per apassionar al més ortodox dels seguidors de Pablo Alfaro. Noms suggerents que amaguen autèntics fantasistes com Emerson, Essien, Hyypia, Materazzi o fins i tot la opció pseudo-baska de Lizarazu, faran somniar als apassionats de l’entrada a l’altura del genoll i la tangana navallera.

 

I tot això sense parlar de l’enriquidor contacte entre aficions

Per si fossin pocs els atractius d’aquesta competició, cal esmentar també la inestimable presència a la primera fase d’equips que podrien militar perfectament a la zona tranquil·la (és un dir) del Pou de la segona i que, a falta de res més, donaran l’oportunitat al periodisme esportiu de regalar-nos pàgines i pàgines de literatura parlant de l’infern d’Atenes, d’Estambul o d’una petita ciutat xipriota de la qual ara mateix no recordem el nom. Camps amb unes mesures de seguretat insuficients i una aficó generosament provista de bengales i objectes llencívols, faran les delícies de tots els ionquis de l’esport rei cap a mes de Setembre, quan un mes i mig de gires asiàtiques ja els han deixat a punt de caramel per començar a gaudir de l’autèntic futbol.

Descobreixi vostè també que un altre món és possible aquí.