I amb només sis mesos de retard! Kanaprenguin!

Clemente ja té el que volia. Ha fet el seu show, i fa baixar de categoria un equip asquerosament espanyolista com el Murcia, que s’enfonsa amb el totxo mediterrani al negre Pou de segona -de moment-.
OSASUNA-DEPOR   0-1

L’enfonsament del totxo i els mercats juntament amb la cojuntura internacional derivada de la crisi de confiança dels mercats financers i les últimes declaracions de Joan Ferran tenen conseqüències: el retorn de l’or coma  inversió segura, i el retorn de sectors econòmics més gallecs que el totxo per marcar la pauta de la lliga.
LEVANTE- GETAFE   3-1

El levante ho té fàcil contra un equip que va pels camps amb el llast inabarcable que suposa ser el dispositari de les simpaties de tota Espanya començant pel Rei. O sigui: a l’eurocopa o a segona.
ATHLETIC- VALENCIA   5-1

Partit d’homenatge a tots els mals bascos i tots els bons espanyols que fa anys que van dient que sense extrangers l’Athletic no va enlloc, i que cal prendre exemple d’equips com el Blavencia. Nota a peu de crònica: he obviat fets com la Copa que s’acaba d’endur el Blavencia, o els gloriosos moments en que els blavencianistes treien pit perquè havien confeccionat llur plantilla prenent en consideració bàsicament el -patètic- mercat espanyol.
VILLARREAL- VALLADOLID   2-0

Els que ens birlaran la segona plaça segueixen sumant gràcies al fet que la seva proporció d’argentins els fa ser un bloc especialment sòlid front a les inverteses de l’economia. Almenys, mentre no veiem als diaris fotos de gent pegant-se per les escombraries dels supers.
BARÇA- ESPAÑOL 0-0

Europa és diferent, però com als partits de merda que queden el Barça segueixi prioritzant el vòmit per sobre del badall al que ens té acostumats al final acabarem desitjant que posin una dona prenyada a l’alineació per no haver de parlar de futbol.
ZARAGOZA- RECREATIVO 3-0

El Zaragoza salva el primer matx-ball amb una victòria que portà el deliri a les grades. Tres expulsats. Lo dels Monegros al final ha resultat ser una estafa
AT.MADRID- BETIS 1-3

El Pateti segueix disparant-se al peu cada cop que pot, però segueix a Champions. I, el que és més lamentable -o com a mínim igual-, el Betis seguirà a primera.
SEVILLA- ALMERÍA 1-4

El Sevilla reprèn el camí de la grandesa, i mira de desaprofitar els nombrosos regals del pateti per poder tornar a treure el cap a la UEFA i sumar així una munió de gallifantes per ascendir en les classificacions freaks de la FIFA, un cop comprovat que jugar amb els grans no mola.
RACING- MADRID   0-2

Els nostres enemics sentencien la part de la lliga que no va quedar sentenciada. Per sort, el gol de Raúl l’acosta a l’Eurocopa i esperem que a l’eterna titularitat, i al menys durant la setmana vem poder veure l’insofrible Sergio Ramos plorant per la sala de premsa.

Comentaris a ppsoe2000@yahoo.com . Per poc temps, perquè sí amics aquest cop és cert, abans que els cosmopolites, bilingües i defensors de la democràcia i l’estat de dret accedeixin a la Cibeles, tornarem a tenir els comentaris funcionant a tot drap.

Segueix el demolidor efecte de les paraules del bocas Luís García sobre la grandesa de l’Apañó en un dels pocs partits que, en una jornada nefasta, suposa un bri d’esperança. Com les hòsties que s’esperen entre Montilla i Zapatero després del nomenament de Corbacho i demés serbis per preparar la pista d’aterratge de la psoevergència.
VALLADOLID- AT. MADRID 1-1

Tot torna. Berlusconi al govern italià, la CEOE al govern espanyol, Sebastiàn a la política, el felipisme a l’apolítica, ERC al grup mixt, el “sosi” al Camp Nou, Rouco a la conferència episcopal i, com no, els empats a poc a Pucela, i el Pateti regalant punts al final de lliga quan sembla que millor ho tenen.
DEPOR- ATHLETIC 3-0

Pallissa del Depor de Lotina -millor equip de la segona volta, fet que marca el llistó de la lliga de les estrelles- a l’Athletic de Kaparrotz, després de que la premsa més humorística de Biscaia especulés amb les opcions europees dels bascos. Ambdós equips queden consolidats a la zona tranquila, on sis partits a cara de gos portaran el deliri a ambdues aficions.
VALENCIA- RACING 1-2

El Blavencia reserva per la final de Copa i s’acosta una miqueta més al descens després de perdre a casa contra un Racing que segueix amb una temporada convincent. tanmateix, els seus màxims responsables han anat desfilant cap a la porta, fet del que cal conclure que existeix una cultura democràtica superior al futbol espanyol que al Ministerio de Fomento.
GETAFE- ZARAGOZA 0-0

Empat a res entre el nou equip simpàtic i un Zaragoza que mira la mort a la cara. Els aragonesos no eviten , emperò, atribuir lluir situació als arbitratges, i en concret denuncien els errors de l’àrbitre del Recre-Barça a favor dels africans. Els madrilenys, per la seva banda, esdevenen per sempre més -o sigui, fins que el tsunami del totxo liquidi els equips de la LFP i els municipis els alcaldes dels quals han tret més pit en els últims 15 anys fardant de creixement- equip simpàtic de la lliga, després del festival de l’humor que entre ells, els borbons i els comentaristes d’Antena Trash van oferir en el comiat uefero de l’equip de Laudrup.
RECREATIVO- BARÇA 2-2

Pista lliure per tal que l’Imnudo Deportivo, el nuñisme sociològic i el grupo Godó segueixin tirant merda contra el Barça. No només això: pista lliure perquè el cretí del sosi segueixi tirant del mocador i fent el ridícul. Per sort, Déu va sortir del seu retir espiritual i, de viva veu, va fer saber als fidels els següents missatges: tots els que van xiular en el partit de Champions, així com els que van treure mocadors, mentre les aficions britàniques es deixaven la pell animant els seus equips, són madridistes; tots els culers de veritat han d’estar contents al donar-li la patada al Ronaldinho.

Pel que fa al partit en sí mateix, la no cel·lebració dels gols per part d’Eto’o parla ben a les clares del miracle que ha aconseguit Rikjaard: que un paiu competitiu i lluitador com ell sol sigui pura impotència. Si a això li sumem les errades de Valdés, que el United va com un cohet cap a aquesta Champions i el fet que el de la 13 anunciés el mateix dia les opcions del Barça a la Champions i de la Fúria a l’Eurocopa, les opcions de que el United deixi la culerada sense grup parlamentari augmenten exponencialment. Així, és un bon moment per adquirir el compromís que, de succeïr el miracle de que l’actual Barça es carregui el United, compararé les mesures econòmiques dels programes del PSOE i el PP fins que hi trobi deu diferències, fet que em pot portar vàries vides.
Tanmateix, torna Messi, moment que aprofitem per reivindicar el càstig corporal contra tots els periodistes que emprin la paraula “il·lusió” en els seus escrits o al·lucions. Sempre, és clar, que no siguin periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid.
MALLORCA- SEVILLA 2-3

Convincent victòria del Sevilla a Mallorca. Er Mehó Equipo Der Mundo consolida llur plaça a la UEFA i resa perquè el pateti segueixi fent regals, a veure si es torna a colar a la Champions i es pot venjar del totpoderós conjunt otomà el proper Agost.
BETIS- LEVANTE 0-1

Un altre motiu d’esperança. No pel Levante, que baixarà sí o sí, ha perdut la requalificació, seguirà sense pagar la plantilla i un llarg etc. Però sí pel que respecta al Betis, que manté les, per bé que escasses, opcions de desaparèixer del mapa futbolístic amb un descens.
ALMERÍA- VILLARREAL   1-0

Candidat al títol, equip revelació, igualtat, emoció, faltes tàctiques, el deliri a les grades, poc a res, es a dir, Solbes-Pizarro.
MADRID- MURCIA   1-0

Sí amics, és cert: d’aquí un munt d’anys, podrem explicar als nostres néts que un Madrid penós, amb un president analfabet funcional, uns entrenadors lamentables i un fòssil tirant del carro, va birlar dos lligues a Catalunya, una rera l’altra, gràcies a una combinació de factors que seran investigats pels scholars americans i per la NASA. Això sí, Clemente es va donar el gust de plantar set defenses al Bennabéu, i mantenir-los tot i que el Millor Equip de l’Univers jugava amb un menys -a part de Raúl-. Al final, poc a res o, el que és el mateix, passadís al canto, humiliació sagnant que esperem tingui efectes beneficiosos la propera temporada. Com a bones notícies de la setmana, aportem que el germà de Sergio Ramos s’ha fet agent de futbolistes, i que Casillas ha canviat el seu pel de Fernando Alonso per donar més potència a la seva imatge i al rendiment que en pot treure.

Com a notícies freak, Alfonso Pérez va ser entrevistat al telediario com a participant en la fira inmobiliària madrilenya -per on també hi havia Suker col·locant pisos a Croàcia- en tant que gerent d’una inmobiliària i, sí, manté el mateix tò animós de sempre, fet que afegit a la situació del sector et feia venir ganes d’apadrinar-lo al final de la mateixa.

LIVERPOOL – ARSENAL 4-2

CHELSEA – FENERBAHÇE 2-0

S’estronca aviat el somni de veure com els Otomans conquereixen Europa de nou, però queda el consol de veure com Grant iguala el millor resultat obtingut en Champions pel seu predecessor. Volem aprofitar l’avinentesa per proclamar ben alt la nostra opinió: els culés que demanen per al Javier Clemente portuguès la banqueta del Barça haurien de ser utilitzats com a matèria prima per a la propera remodelació del Camp Nou. Només aquells que reivindiquen el Guardiola mereixen càstigs més cruels, jo què sé, un carnet de soci honorari de l’Espanyol o quelcom per l’estil.

Sóc un fiera.

MANCHESTER – ROMA 1-0

La Roma no aconsegueix fer sonar la flauta i es mostra tan incapaç de remuntar l’eliminatòria, com Walter Veltroni de remuntar en els sondatges electorals. Les eleccions italianes són diumenge i Berlusconi pretén donar el cop final al seu rival anunciant l’imminent fitxatge de Ronaldinho i el retorn de Shevchenko al Milan. Dos òptims fitxatges, vaja. Esperem que aconsegueixi enviar el Milan a la Serie B. Pel que fa al partit en si, a mi el Manchester em sembla un bon equip per a la semifinal, esperem que el gitano portugués faci el que sol fer en les grans ocasions (cagar) i que el Barça faci, per primer cop en els últims 24 mesos, un partit decent contra un rival de certa entitat.

BARÇA – SHALKE 04 1-0

El “sosi” ha tornat, i ara que ja ha trobat el gustillo a agitar el mocador, serà difícil que deixi de fer-ho. El “sosi” té la capacitat intel•lectual d’un gos domèstic, i com el gos domèstic, resulta difícil treure-li els mals hàbits. Xiulets al minuts 20 de partit, mocadorada histèrica amb el canvi de Bojan, en un partit que el Barça tenia bastant controlat. De fet hauria pogut acabar 5 a 0 si Eto’o i sobretot Henry no haguessin mostrat la seva vessant més “Saviola”. El clima de derrotisme que es viu a Can Barça és en el fons una bona noticia i evitarà les excrecions d’eufòria que en altres circumstàncies ens escopirien a la cara l’Spork i l’Immundo Deportivo. I no volem acabar aquesta crònica sense lloar la brillant intuïció comercial de l’economista de capçalera de Catalunya, Xavier Sala i Martín. No posem en dubte que hagi llegit i rellegit El zoo d’en Pitus, però li aconsellaríem que, quan acabi amb les sempre educatives obres del Sebastià Sorribas, es mirés algun manual d’introducció a la microeconomia, a veure si entén que dir a la radio que el teu producte és una merda, no sol estimular als idiotes incauts possibles compradors a donar-te diners a canvi de quedar-se’l.

Després d’unes poc merescudes vacances, em poso mans a l’obra amb un partit més lleig que la llibreria que hi ha a Gala Placídia, aquella dels eslogans sociates. El Levante fa un pas endavant. Alguns diran que pot ser un pas endavant cap al Pou, però cal tenir amplitut de mires: el Levante comença a construïr la Casa Gran del “Equipo de todos”. Amb la requalificació bloquejada, els sous impagats i tot el país valencià de pet cap a una recessió de les que fan època, els blavencians aposten per ser la Covadonga de la Fúria i, un cop els nivells de pobresa arribin al llindar miserable en el que comencen a sortir megacracks com bolets, els blaugrana retornaran per la porta gran no només amb un equipàs, sinó amb un estadi de 250.000 persones que pernoctaran a les graderies que seran tota la seva llar.
ZARAGOZA- BETIS   0-3

Hi ha qui prefereix fer el ridícul a les cimeres internacionals. En ZP, sense anar més lluny, aprofita el seu bilingüisme i el cosmopolitisme inherent a l’essència espanyola per restar com un autista. El Zaragoza, no. El Zaragoza s’estima més fer el ridícul a casa, contra un equip patètic i comprant bitllet per ser a Ipurua la propera temporada. Això sí, no sembla que aquesta setmana es queixin molt dels àrbitres.
AT. MADRID- ALMERÍA   6-3

Sí amics, és cert: tinc un paper signat pel botifler el de la 13 dient que aquesta eurocopa serà la de la Fúria, que enguany cal somiar i etc. Val a dir que el va signar als postres, però quan es faci famós si al final li surt bé l’operació de canvi de sexe i pell i passa a dir-se Chun Li, faré valer el paper per treure’m uns calers als freak-programes de la tarda. D’altra banda, nou gols nou es van veure al Calderón, així que la pallissa que espera als matalassers per comensar l’alegria serà d’escàndol.

ATHLETIC- ESPAÑOL   1-0

L’Apañó segueix imparable des del moment en que el gafe Luís García va gosar dir que a Catalunya hi havia dos equips grans. 9 punts de 48, i nova derrota per poc a res contra una lleons que, aferrats a la mediocritat més absoluta -equip menys golejat de la lliga i tercer equip menys golejador, és a dir: el deliri a les grades-, segueixen escalant posicions. El detall emotiu del matx va ser el gol de Garmendia, que havia hagut d’abandonar el camp a l’últim matx a la katedral després de ser atropellat pel porter rival, amb els ulls fora de les òrbites, fortament conmocionat i enganyat pels seus companys, que li van dir que el partit ja s’havia acabat per disminuïr la seva resistència a col·locar-se a la camilla i abandonar el terreny de joc.
SEVILLA- VILLARREAL   2-0

Els Germans de la Pampa tornen a fracassar amb estrèpit quan les coses es posen serioses, si és que es pot dir fracassats a uns paius que van segons i estan fent una temporada més que acceptable. Er Mejóh Equipo Der Mundo segueix consolidat a la zona UEFA, i amb sort l’any que ve podrà tornar a guanyar a l’Aberdeen de torn i agafar encara més punts d’aventatge.
BARÇA- GETAFE   0-0

Empat a res al Camp Nou entre Més Que Un Club i la seva bèstia negra, en un partit amb tres pals en el que el més noticiós va ser el retorn a l’escenari del “sosi”. Ja hi havia hagut símptomes els dies precedents: els clàssics aspirants a seguidor del Betis que dediquen els matins dels dies laborables a assistir ebris als entrenaments culés per dir ganduls als jugadors, pintades a la casa de Déu, pintades reclamant el fitxatge de l’entrenadoret aquell que anava camí de completar la seva quarta temporada al Chelsea sense guanyar res important, etc. En això, dèiem, aparegué el “sosi” que, amb la ineptitut habitual, va decidir muntar un show d’aquells que es veuen a les notícies d’Antena Trash, amb l’espectacle habitual consistent a la combinació de mocadorada i el vòmit de consignes d’un nivell intel·lectual chaconià a la sortida de la llotja. Si les coses segueixen per aquest camí, no descarto que el RivalPetit faci una crida, coincidint amb la visita dels hooligans del United, a tots els culés a unir la seva força al més distingit de la societat britànica per netejar la ciutat de Barcelona a cop de cervesa.
Això sí, almenys no tenim al grupo Godó reclamant incessantment l’alineació de Ronaldinho. Menys dóna una pedra.

RACING- DEPOR   1-3

El Depor segueix la seva absurda escalada -és el millor equip de la segona volta- a costa d’un Racing que va pagar car l’excés de confiança, ja que tots sabem que en una competició del nivell de la lliga de les estrelles no hi ha rival petit i el que perdona ho acaba pagant. A més, els gallecs no s’ahuran d’empassar l’any que ve patètics partits contra l’Spartak de Transilvània de torn.
OSASUNA- RECREATIVO   0-1

Per fi, un matx seriós, sense excessos, jugat de poder a poder, amb igualtat, amb centre-campisme, amb faltes a dojo, amb targetes, en fi: un poc a res trepidant, excels i maravellós com una assemblea d’agrupació d’ERC, snif. Al final, el Recre agafa aire, i els navarresos dixen la cel·lebració de la permanència per més endavant, que sempre fa més il·lusió.
MURCIA- VALENCIA   1-0

La mà de Clemente es comença a notar a Murcia. La de Koeman ja fa temps que es nota a Mestalla, i com. Al final, poc a res que perllonga l’agonia dels dos equips en un derbi de gents assedegades governades per estadistes que saben que les diferències entre dreta i esquerra són cosa del passat.

MALLORCA- MADRID   1-1

Empat a poc dels nostres enemics, amb un joc paupèrrim, l’àrbitre en mode bilingüista i el Mallorca perdonant-ho tot per eixamplar el seu prestigiós lideratge en la important categoria d’empats. Que aquest Madrid ens hagi birlat dues lligues a cop de badall és quelcom que haurem d’amagar als nostres fills i especialment als que pugui adoptar el de la 13 inventant-nos, si cal, que els vem deixar guanyar per contribuir a paliar la fam a l’Àfrica.

SHALKE – BARÇA 0-1

Bonic espectacle el que va oferir el Barça, defensant com un gat panxa amunt el gol d’avantatge des del minut 30 del primer temps. No està malament tenint en compte que parlem de tot un Shalke. Una munió de targetes per pèrdua de temps, faltes tàctiques, lesions simulades i canvis d’aquells d’atrevessar el camp xino-xano entre els xiulets del públic. Però potser el Barça avui per avui no està per molt més: apretar el cul i esperar que vagi bé. De totes maneres, si el Milan de l’any passat, que desprenia una forta olor de mort, va guanyar la Champions, tampoc cal descartar que, fent fàstic i amb una mica de sort, el Barça es planti a la final.

ARSENAL – LIVERPOOL 1-1

Benítez renega dels seus flirtejos amb el tiki-taka als vuitens de final i es posa la boina de chofer per aparcar tres dotzenes d’autobusos davant de la porteria, emportant-se un empat valuós d’un camp difícil com l’Emirates Stadium o com es digui. No he llegit els diaris esportius nacionals de la nació de Madrid, però suposo que deuen haver fet literatura de la bona evitar la paraula catenaccio. I aprofito la presencia de Sex i Torres per confessar que, després de dues ampolles de vi i un parell de gin-tònics, vaig posar-li per escrit al Popota que aquest any la Fúria s’emporta l’Eurocopa.

FENERBAHÇE – CHELSEA 2-1

El Fenerbahçe en té prou amb tres xuts en tot el partit, un dels quals en propia porta, per fer-se un panxó de riure. La part de Rival Petit que represento ha decidit donar el seu suport incondicional al Fenerbahçe des que va venir a saber que el ricatxón turc (sembla ser que no és un oxímoron) propietari del club, ha declarat la seva intenció de fitxar el Ronaldinho. Aquest, rumor, que probablement té tanta credibilitat com en Popota parlant de la propia vida sexual, s’ha convertit en l’única esperança blaugrana de treure algún duro per la venda de l’ex-jugador brasiler. Així és que, amb l’esperança que el Fenerbahçe passi primer a semis, després a la final i, si convé, guanyi la Champions i pilli una pasta, els de RivalPetit ens apuntem a l’onada de fraternitat turco-catalana i cridem ben fort: Visca Turquía! Sí a l’ingrés a la UE! Visca Atatürk!

Apañó o Blavencia? Pujar el finançament de l’Església Catòlica o pujar el finançament de l’Esglesia catòlica? No anular els judicis franquistes o no anular els judicis franquistes? Que governi el PP a Navarra o que governi el PP a Navarra? PPSOE o PPSOE? Moltes disjuntives. Al final, l’Apañó aprofita la campanya per ressucitar, com els fòssils de la cultura espanyola.
GETAFE- MALLORCA 3-3

Cinquè empat consecutiu del Mallorca, i punt que pot valer el seu pes en or al final de temporada. Els dos equips segueixen rondant les posicions de descens, i es consolida el canvi de la lliga de les estrelles: el que abans era una zona tranquila plena d’apirants a tot i que demostraven que tenim la millor lliga del món, avui és una zona de descens amb una melé d’equips mediocres.
VILLARREAL- OSASUNA 0-0

Empat a res al Madrigal, on els Germans de la pampa es segueixen deixant un punt rera l’altre. Sense que estigui necessàriament relacionat, el secretari general del PS navarrès i mà executora de la política zapaterista de regalar el govern navarrès al PP, va i té una hemorràgia cerebral.
ALMERÍA- ATHLETIC 1-1

Empat a poc entre Almería i Athletic en 90 minuts disputats amb les defenses imposant-se als atacs en un partit que va acabar sense cap jugador visitant detingut. D’altra banda, i en un amistós de la setmana passada, va debutar un negre amb l’Athletic. Això sí: el PPSOE segueix defensant com un sol home la monarquia.
DEPOR- SEVILLA 2-1

El Depor segueix ressucitat, com un Serrat de la vida quan s’acosta la campanya i ha de sortir a treure la cara pel PSOE per pagar favors. Per contra, Er Mehó Equipo Der Mundo frena la seva ratxa victoriosa. Les enquestes pronostiquen que el BNG d’Anxo Quintana desapareixerà del Congreso, quelcom que esperem que li costi el lloc.
AT. MADRID- BARÇA 4-2

En un bon partit -perquè cal dir-ho tot i les opinions dels cretins de la premsa esportiva barcelonina- Més Que Un Club fa la patinada habitual contra el Pateti. En una valoració d’urgència, la candidata del PSOE Carmen Chacón va fer una crida a l’optimisme, tot assenyalant que pitjor és perdre per 4-1 que per 4-2 i que pitjor és perdre al Bennabéu que el Calderón i que la culpa és del PP.

Sense paraules. El Murcia s’acosta una mica més al Pou i el Betis suma tres punts d’or que a més combina amb la derrota del Sevilla. La tornada del felipisme en estat pur.
LEVANTE- ZARAGOZA 2-1

Tercer o quart entrenador que cau a Zaragoza, on mentre la gent menys dotada intel·lectualment segueix plorant dels àrbitres l’equip es segueix enfonsant en la classificació. El clon de Luís Aragonés que han fitxat per acabar la temporada no fa, d’altra banda, una pinta molt engrescadora.
VALLADOLID- RACING 0-1

90 minuts de centrecampisme, faltes tàctiques, pivots sòlids, reducció d’espais, en fi: el típic partit de merda entre l’equip que té el pitxitxi espanyol i l’equip revelació de torn on només va sobrar el gol. Cadascú té els seus motius: jo és per partits com aquest que vull la independència i, si no pot ser, esdevenir almenys part de UK.
RECREATIVO- MADRID 2-3

Gesta del Millor club de l’Univers, que es va desfer d’un dels més ferms candidats al descens amb unes poques ajudes arbitrals i augmenta la seva diferència a cinc punts.

Una extranya vibració recorre l’ambient. Kosovo independent i, acte seguit, el Pateti que surt de la UEFA amb els peus per endavant i és atropellat en un camp plè d’ikurrinyes.
SEVILLA- ZARAGOZA 5-0

Pallissa monumental del Sevilla al Zaragoza, que aquesta setmana no pot plorar als àrbitres com és costum. O potser sí, perquè el Zaragoza és molt Zaragoza. Els andalusos s’acosten a la Champions.
MURCIA- VALLADOLID 0-1

Una extranya vibració recorre l’ambient. Sí, tema Kosovo. La gravetat de la situació ha imposat una reunió al màxim nivell Luís Aragonés- Raúl per planificar una estratègia de defensa. Al mateix temps, el Valladolid li dóna el cop de gràcia al Murcia, i Joseba Llorente segueix ampliant la seva distància amb altres davanters més dolents en la classificació del pitxitxi.
ATHLETIC- VILLARREAL 1-2

Una extranya vibració recorre l’ambient. Tanmateix, no afecta l’Athletic, que segueix amb la seva temporada mediocre i es torna a acostar als llocs de descens, mentre els Germans de la Pampa consoliden la seva posició Champions.
VALENCIA- RECREATIVO 1-1

Empat a poc entre Blavència i Recre. Els txes segueixen amb la ratxa que van endagar quan van decidir incorporar motius blaveros a la seva vestimenta, i fins i tot han tingut un combat judicial que ha fet les delícies del respectable entre el president i el capità.
BARÇA- LEVANTE 5-1

Segueix la ratxa d’imbatibilitat de Més Que Un Club des del moment en què em vaig treure el carnet de soci. En aquest cas, els culés van encadenar el seu segon partit de futbol digne en tota la temporada, fet que ens duu a dues reflexions complementàries: a) sí, els rivals eren els que eren, però eren igual de dolents que els que ens hem hagut d’empassar la resta de l’any; i b) ha arribat l’hora de dir-ho: quan sentim allò de “ha fet una jugada que val una entrada”, no hem de dubtar a l’hora d’usar la violència psicològica -i física també, a poder ser- contra el que usi la frase. “Una jugada que val una entrada” és la típica jugada de brasiler en un partit pitjor que veure un debat entre els serbis del PSOE i els del PP. El que val l’entrada és un partit de futbol ben jugat, amb els jugadors motivats i desmarcant-se i, a poder ser, amb els que no vulguin jugar o s’estimin més fer el pallasso tocant la pilota amb la mà es quedin a casa.

Ben segur que els agradits no ens ho agrairan immediatament, però en el futur ho faran. Al cap i a la fi, és pel seu bé.

DEPOR- ESPAÑOL 2-0

Una extranya vibració recorre l’ambient. Sí, el tema Kosovo. Per això, els serbokosovars de l’Apañó estan a veure-les venir, especialment després d’unes paraules del talismà Luís García en què asseverava que els pericos ja són un club gran. Els de Lotina, per la seva banda, afegeixen emoció a la lliga, amb una melé d’equips a un partit del descens.
MALLORCA- BETIS 1-1

Empat a poc a Son Mocs, on el Betis segueix amb la seva xamba i el Mallorca consolida el seu lideratge empatador a l’hora que es posa en problemes classificatoris. Parlant dels alemanys, cal condemnar aquí, en nom del futbol espanyol, l’aposta de la canciller Merkel per investigar el frau fiscal, base amb el totxo de tot el que coneixen per lliga de les estrelles.
RACING- ALMERÍA 1-0

Els dos equips revelació de la temporada, pletòrics i a vessar d’aspiracions europees que provoquen cada nit malsons a Platini, Blatter i a tots els vividors de la UEFA i la FIFA, no deceben. Poc a res amb dos expulsats, i tal dia farà un any.
MADRID- GETAFE 0-1

Sí amics, és cert, i cal dir-ho alt i clar: hi ha jugades que valen el valor d’una entrada. No, no ens referim a la falta que va tirar un crescut Raúl, a escassos dotze metres de la porteria. Tampoc ens referim a la manera que té Van Nistelrooy d’encarar el porter després d’haver fet dos pals en les últimes setmanes.

No, ens referim a la jugada en què els blancs s’avancen en el marcador i corren cap al corner a cel·lebrar que, després d’una hora empassant saliva, s’avançaven a un Getafe que venia de jugar UEFA el Dijous i que la setmana que ve te la semi-final de Copa. Inexplicablement, l’àrbitre va anular el gol esgrimint miserablement una argúcia legal -un flagrant fora de joc del “Que Nunca Aparece, Pero Aparecerá. Siempre lo Hace”-, i els visitants van aprofitar per liquidar el Millor Equip de l’Univers amb un contraatac de molts contra dos. Bé, contra un i mig, perquè cal no oblidar la compassió que inspira l’actuació de Guti -l’altre mimat del qual la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid reclama la internacionalitat- mirant d’aturar el contraatac, amb lesió inclosa.

Schalke 04-Porto 1-0

Com que aquest partit no interessa a ningú, aprofito l’espai per apuntar dues dades freaks: 1) Kuranyi, autor del gol del Shalke, té ni més ni menys que tres nacionalitats: l’alemanya, la brasilera i la panamenya. 2) Ni França, ni Alemanya, ni Itàlia, ni Gran Bretanya. Són Romania, Eslovàquia i Xipre els altres dos països europeus que, juntament amb Espanya, es neguen a reconèixer la independència del Kosovo. A la pell del brau, per una vegada, es posen d’acord sobre algun tema la ultradreta nacionalcatòlica i els vells nostàlgics de l’esquerra ortodoxa, que als anys 90 s’alineaven al costat del Camarada Milosevic.

Roma-Madrid 2-1

El bon antimadridista sent, davant d’un partit del Millor Equip de l’Univers, dos desitjos que sovint entren en conflicte entre sí. Per una banda, hom voldria que perdés sempre, però per l’altra, l’aquelarre desenfrenat que qualsevol gol de Raúl (i subratllem el qualsevol) provoca a les redaccions dels diaris esportius madrilenys, suposa una temptació difícil de vèncer. Aquest cop, però la satisfacció ha estat plena: derrota del Madrid malgrat un gol de rebot del que estira el carretó: lleig com ell sol, celebrat donant-se forts cops al pit i assenyalant-se a si mateix amb els polzes rampants. Deliri i vergonya aliena a les grades. Igualment inoblidable i senyorial l’escena final del partit, amb els jugadors del Madrid protestant acaloradament perquè l’àrbitre havia pitat el final 10 segons abans d’hora.

Olympiakos-Chelsea 0-0

Duel igualat, jugat de poder a poder, en el qual les defenses es van imposar als atacs i a la capacitat dels espectadors per restar desperts. O això diuen, jo evidentment no vaig veure el partit, o sigui que m’he informat a través de la web del AS. No hi he trobat res d’interessant: ni masses faltes, ni massa temps perdut, ni amonestacions a dojo. Un partit d’allò més sonso. Des que no hi és Mourinho, el Chelsea ha perdut appeal i l’Olympiakos simplement no hauria de jugar la Champions. L’única cosa insòlita que he trobatllegint la crònica és aquesta frase: “…un lanzamiento con el pie derecho después de un centro del brasileño Juliano Belletti”. La idea que algú, sigui qui sigui, pugui rematar un centre de Belletti, m’inquieta.

Fenerbahçe-Sevilla 3-2

El Fenehrbaçe derrota al Mejoh Equipo der Mundoh, el que, segons els càlculs matemàtics, positius i ultracientífics de la IFFHS, converteix l’equip turc en La Polla En Vinagre. Rivalpetit vol expressar tota la seva solidaritat a Del Nido, davant la possibilitat que li toqui abandonar la Champions sense haver provat els canapès d’una sola llotja d’honor del primer món.

Arsenal-Milan 0-0

Dues bones notícies per Berlusconi en una sola setmana: per una banda el seu equip s’emporta un valuós empat a res d’un camp difícil com el de l’Arsenal. Per altra banda un tribunal el declara culpable de frau comptable, però reconeix que aquest delicte ja no existeix com a figura penal després que el govern, presidit per ell mateix, el despenalitzés l’any 2002, fent gala d’aquella concepció tan domèstica del poder legislatiu i executiu que l’ha fet famós. Resultat: absolució, o millor, culpable d’un delicte que ell mateix ha borrat del codi penal. A més té deu punts d’avantatge en els sondatges electorals. Itàlia va Bien.

Olympique de Lyon-Manchester 1-1

Partit de merda perpetrat per dos equips plens a vessar de jugones, fantasistes, mitjapuntes creatius, bicicleters i saltimbanquis arreplegats entre el lumpenproletariat dels pitjors suburbis d’Europa, d’Amèrica i Àfrica. Ens juguem el colló esquerre d’en Popota que l’Olympique de Lyon aquest any tampoc es menja un colí, per dir-ho a la manera dels enyorats Mecano.

Celtic-Barça 2-3

En primer lloc volem dir que ens caguem en la puta Copa África. Els únics enfrontaments entre nacions africanes haurien de fer-se lluny d’un camp de futbol, amb matxets o llances rudimentaries i possiblement sense utilitzar jugadors “que pertanyen” a clubs Europeus. Eto’o torna i en un quart d’hora fa més que Ronaldinho en tota la temporada, que cal dir-ho, tampoc és cap gran mèrit. L’eliminatòria està encarrilada, malgrat els encomiables esforços de Gaby Milito, entossudit en cobrir el seu home única i exclusivament a través del poder de la ment.

L’Almería d’Emery segueix imparable. 32 faltes, més de cinquanta minuts de joc aturat, poc a res, el deliri a les grades. El Murcia, per la seva banda, s’enfonsa en posicions de descens, en una jornada favorable per la civilització.
ESPAÑOL- SEVILLA 2-4

Segueix l’estela de l’efecte bocazas a l’Apañó. Des que Luís García va dir allò de que a Catalunya hi ha dos grans, els pericos no paren de rebre per tots costats. Tanmateix, en aquesta ocasió perden contra Er Mejóh Equipo Der Mundo, així que no deu ser tan greu. D’altra banda, el matx es va disputar en un ambient de sentida solidaritat dels ultres pericos i l’ultra que presideix el Sevilla per la sort incerta dels seus germans no-nacionalistes serbis, als quals des d’aquí enviem una salutació cordial i en forma de dit mig.
VILLARREAL- RACING 0-0

Empat a res entre dos dels equips més agradosos de la lliga de les estrelles, cadascun amb les seves aspiracions europees, el deliri a les grades i, especialment, en la recaptació del pay-per-view. Llàstima que Rajoy i l’Impostor no aprofitessin els 90 minuts per fer un dels “debats” del PPSOE, tot això que ens haguéssim estalviat.
LEVANTE- OSASUNA 2-1

El Levante es nega a ser enterrat, i lluita partit a partit per demostrar que no hi ha rival petit i que la salvació és possible. Però no: aquesta setmana ja els han enfonsat la requalificació urbanística de l’estadi, i l’Osasuna només es deixa guanyar per donar als seus aficionats unes últimes jornades de passió de la bona.
AT. MADRID- ATHLETIC 1-2

Sorpresa dels lleons al Manzanares, on el Pateti segueix reinventant setmana a setmana el concepte ridícul. Els locals s’acosten al Pou de la UEFA, i els visitants s’allunyen del Pou de segona aprofitant les dues setmanes de vacances que s’ha agafat l’incompetent del seu president per sumar sis punts sis.
ZARAGOZA- BARÇA 1-2

Nou atemptat futbolístic del Barça de Rikjaard, en aquest cas solventat amb tres punts gràcies als regals de l’àrbitre i de Diego Milito. la bona notícia de la jornada, sobretot després que la setmana passada comprovéssim que Dinho ja no serveix per les faltes, és que almenys segueix servint pels penals. La mala notícia és la constatació de que ja té papada, i que si traiem els penals i la seva contribució com a bon tros de barrera que és, vendre’l serà missió més que impossible.

En tot cas, cal valorar el paper digne -almenys amb els números a la mà- de l’equip culé des del ridícul contra els nostres enemics. S’ha retallat la diferència, no s’ha perdut, i fins i tot Déu -Cruyff- ja s’atreveix a parlar públicament de qui ha de substituïr l’actual tècnic blaugrana. Tanmateix, jo prefereixo veure perdre un equip que intenta jugar a futbol abans que veure gent caminant, un equip que no s’endú un sol rebot, que deixa rebre i girar-se a qualsevol per paquet que sigui i que desconeix el significat de la paraula desmarcar-se, encara que guanyi.
RECRE- DEPOR 3-2

Clàssic derbi entre equips blanc-i-blaus amb aspiracions de sumar punts a Ipurua d’aquí un any. Al final, el que va ser menys dolent s’endú tres punts d’or i els gallecs s’acosten a l’Infern, que com ja diu el Papa i bé saben tots els que veuen els partits de segona, sí existeix.

GETAFE- VALENCIA 0-0

Laudrup contra Koeman. Això és, un bon moment per la nostàlgia, per rememorar el que aquests dos artífexs del Dream Team van fer sobre el camp per induïr el canvi de Règim al futbol espanyol. Pel que fa al matx, un empat a res de manual, amb les defenses imposant-se als atacs, uns mig-campistes sòlids, ferris, ben posicionats i fent filigranes en l’art de la falta tàctica i, com no, els aficionats fent cops de cap a la graderia.
VALLADOLID- MALLORCA 1-1

Partit igualat amb una part per cada equip, resolt a pilota parada i, en fi, empat a poc. El local Joseba Llorente disputa a Raúl la titularitat a l’Eurocopa i la propera Pilota d’Or -dic jo que tindrà més mèrit enxufar 12 gols amb un equip lamentable com el Pucelà i sense tirar penals que no 11 al líder i xutant penals-, i els balears es disparan en la classificació de màxims empatadors de la lliga.
BETIS- MADRID 2-1

Més bones notícies aquesta setmana. En primer lloc, el Millor Equip de l’Univers es dedica a anar repartint contractes vitalicis. En segon lloc, es presenta al Ruiz de Lopera amb multitut de baixes i liderat pels que han de ser els caudillos de la rojigualda a la propera eurocopa, Raúl i Guti. Com no podia ser d’una altra manera, derrota contra el patètic Betis de Chaparro, i autòpsia als dos laterals dels blancs, especialment en el cas de Michel Salgado. De moment, la segona volta dels de Schuster compleix els pronòstics i, si bé els blancs han millorat una mica el seu joc, ja han perdut la sort que els feia guanyar-ho tot.