Notícies
Aquest apartat neix amb l’esperit de testimoniar, amb barreja i admiració, un dels fets diferencials de la Lliga de les Estrelles. Aquest fenòmen és la tendència dels directius del nostre futbol a relacionar-se amb el poder polític, així com a gaudir dels privilegis que els atorguen els seus privilegiats càrrecs. Des de les requalificacions de Florentino Pérez, plenes totes elles de senyoriu i elegància -a més, és clar, que de urbanitat i urbanisme-, als problemes del Sensei Núñez amb els conspiradors d’Hisenda, passant per la melé judicial del Killer Jesús Gil o la broma general amb els passaports falsos -amb l’ajuda inestimable dels representants-, els directius del nostre futbol han sabut fer del trapitxeo i la castissa txuleria una bandera irrenunciable. El “¿Qué hay de lo mío?” que es juga cada setmana a les llotges dels estadis de la “Liga de les Estrelles” hauria de tenir categoria d’esport olímpic. De fet, si no ho és ja no serà pas ni pels membres del COI, ni pels seus exPresidents.
Barrets de gala
És evident que la baixa del SuperPoeta suposa un alleujament per tots aquests vividors que es beuen fins i tot l’aigua dels floreros i un impediment per tal de que els escàndols i especialment els superescàndals surtin a la llum, però els partits s’han de jugar i ho intentarem aquí.